Sobre el blog

“He mesurat la meva vida amb culleretes de cafè” (T. S. Eliot)

Farigola i cúrcuma:

Dues plantes emblemàtiques.

L’una del Mediterrani, l’altra de l’Índia.

L’una floral, l’altra rizomàtica.

L’una de tons violacis, l’altra d’un groc intens.

L’una perfum, l’altra pigment.

M’agrada pensar que totes dues (i allò que signifiquen) s’ajunten i harmonitzen a la cuina.

Aquest blog neix amb la voluntat de compartir un conjunt de receptes que he anat tastant, provant, col·leccionant… fins i tot perpetrant. En general, són receptes de pocs ingredients que defugen les elaboracions complicades. Moltes d’elles demanen paciència i temps, però cap habilitat especial per als fogons.

És una cuina que neix, sobretot, de l’experiència. Per això està pensada per al dia a dia. I per això és d’inspiració indo-mediterrània, perquè sento que l’Índia i la Mediterrània -per raons no sempre clares- són casa meva.

És, també, una cuina d’inspiració vegetariana. Es resisteix, però, a ser reduïda a cap etiqueta, dogma o bandera. Encara que verdures, fruites, llavors, llegums i cereals en siguin els grans protagonistes, convé no descartar que, de tant en tant, s’escoli entre les seves pàgines un peixet o un xai.

Els ingredients més importants, però, no es poden indicar ni quantificar: que la llimona sigui acabada de collir, que la farina d’ametlla sigui fresca, que la mantega provingui de vaques felices, que el pa s’hagi elaborat amb llevat mare i bona farina, que els cigrons siguin ecològics, que les pomes no hagin vingut en avió de l’altre hemisferi, que l’oli sigui de l’anyada… I, sobretot, que cuinem aquests ingredients amb respecte, amb consciència i amb gratitud. Per tot el que tenim, que és molt.