bodegons | Farigola i Cúrcuma

“La del tomàquet tallat no és una imatge especialment bonica. Per descomptat, no serveix per decorar una habitació com fa l’art més convencional que buscaria un objecte de molta més brillantor. No és impactant, no colpeix, no és feridora com se suposa que han de ser les obres d’art contemporànies. No conté cap lliçó moral, cap discurs estètic o ideològic, com ara està de moda. No és símbol de res. No conté cap filosofia digna de ser resumida amb cites de Heidegger. No conté cap vivència que es pugui condensar amb un haiku de Matsuo Basho, amb uns versos críptics de Paul Celan. No. Són unes tallades de tomàquet normals i corrents.

Unes tallades de tomàquet pintades, això sí, amb una perfecció absoluta. La llum hi cau en diagonal i en treu una delicada per bé que gens exhibicionista paleta de colors: del vermell suau, tirant a taronja, dels tomàquets madurs, al verd delicadíssim a punt de madurar en roig, passant pels cors més aviat rosadets i, encara, pel llampegueig brillant i grogós que la llum provoca en les llavors, talment fossin petits cristalls. D’altra banda, l’humilíssim plat de duralex, del tot passat de moda a les nostres cuines, té en aquest quadre una curiosa semblança amb una corona: desprèn una energia lluminosa. També reflecteix colors molt variats, segons l’impacte de la llum: ara plata, ara gris fosc, ara blanc, ara translúcid. Deixa ombres imprecises a sota, aquest plat, i la coherència del conjunt queda tibada per la presència del ganivet: un fulgor clar (fulla) o fosc (mànec). Malgrat la seva falta de pretensió, aquesta amanida de tomàquet té una força hipnòtica. Conté una bellesa pura”

(Antoni Puigverd, “Sok Kan Lai: pintar és viure”. Suplement Cultura/s de La Vanguardia, 11 de març del 2017)

Sok Kan Lai, nascuda a Hong Kong el 1958, exposa aquests dies una vintena d’obres a La GaLeRia de Sant Cugat (fins al 12 d’abril del 2017).