Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Ous al forn amb cirerols

Tot i que cal encendre el forn durant un quart d’hora, val la pena preparar aquesta recepta ara que els tomàquets estan en el seu millor moment de vermellor i dolçor. A l’hivern, quan només hi ha tomàquets de plàstic arribats de la quinta forca, farem bé d’abstenir-nos-en. Com més senzilla és la recepta, més brilla la qualitat del producte.

Per a dues persones, necessitem:

  • 2 ous
  • cirerols en abundància
  • 2 grans d’all
  • tàperes
  • olivada (pasta d’oliva negra) o olives negres senceres
  • les herbes aromàtiques que tinguem a mà: orenga, anet, fonoll, farigola…
  • sal, pebre i oli

Abans de res, encenem el forn (part de dalt i de baix) a uns 200º.

Localitzem dues cassoletes individuals resistents a la calor. A mi m’encanten aquestes de la marca Le Creuset fetes a França:Posem un raig d’oli al fons de cada cassoleta.

Hi trenquem els ous i els salpebrem.

Tallem els cirerols longitudinalment i els distribuïm al voltant del rovell.

Condimentem amb:

  • l’all fet a làmines molt fines
  • les tàperes
  • l’olivada
  • les herbes aromàtiques
  • un pessiguet de sal i un darrer raig d’oli

Cap al forn, entre 5 i 10 minuts, depenent de com ens agradin de quallats els ous.

Ja els podem treure a taula, acompanyats d’un bon pa i disposats a llepar-nos els dits.

Tot i que no està demostrat científicament (encara), el producte de proximitat genera una satisfacció especial. Ara imaginem que podem elaborar aquest plat amb ous de gallines conegudes, amb cirerols del Maresme, alls de l’hort, olives de Tarragona i farigola collida per nosaltres. Només se m’acut la paraula satisfacció per descriure l’estat d’ànim que desperta un plat tan modest (i alhora tan gran) com aquest.


Broquetes tricolors

A la cuina, els colors són fonamentals. Més enllà del valor estètic, cada color, cada sabor i cada textura amaga unes qualitats nutricionals pròpies. En aquest cas, l’objectiu era buscar la màxima varietat.

Triem un bon formatge curat i el tallem a daus petits.

Emboliquem el dau amb una fulla de menta fresca (ha de ser grossa; altrament l’operació serà impossible).

Ho punxem amb un escuradents i ho coronem amb un cirerol.

En el moment de servir, hi escampem unes olives negres.

A banda de constituir un aperitiu simpàtic, aquestes broquetes estimulen la paciència. Si ens posem nerviosos o anem amb presses, un plat tan senzill com aquest se’ns resistirà.