Porridge de plàtan

Fa uns anys vaig conèixer una pintora del País de Gal·les que feia també de pastora per guanyar-se les garrofes. Segons em va explicar, el secret per sobreviure al clima fred i plujós del Gal·les rural és esmorzar cada dia un porridge de civada carregat de calories extres. El preparat tradicional és ben senzill:  flocs de civada bullits en llet acabada de munyir, sense més floritures. Però com que la modernitat tot ho complica, he decidit reescriure el porridge i fer-ne una versió més actual i urbana. Això sí, de calories extres déu n’hi do.

Si hem de donar esmorzar a dues persones, necessitem:

• 100 g de flocs de civada
• 2-3 dàtils Medjoul ben tendres
• 2 plàtans verdosos
• 1 cullerada de ghee o mantega
• 2 preses de xocolata negra
• 2 cullerades de coco ratllat
• 2 cullerades de iogurt cremós
• un grapat de fruits secs (a triar entre ametlles, avellanes, pinyons…)
• (opcional) fruita fresca: poma, pera, maduixetes, nabius…
• espècies i saboritzants:
  • 8 beines de cardamom verd, matxucades al morter
  • 1/2 culleradeta de vainilla en pols
  • 1/2 culleradeta de canyella en pols
  • un bocí de pela de llimona o de taronja trossejada
  • un pessiguet de sal

A l’hora de preparar un porridge, hem de cuidar al màxim els detalls. Altrament, correm el risc d’obtenir una argamassa espessa i indigerible. Recordem-ho: porridge no és sinònim de ciment.

Per aconseguir la textura idònia –suau, cremosa– el primer truc és deixar els flocs en remull la nit abans: simplement, els aboquem en un bol i els cobrim d’aigua, procurant que el líquid sobrepassi un o dos dits el nivell dels flocs. Ho tapem i ho deixem reposar a temperatura ambient (la idea és que es produeixi una mínima fermentació, una mena de predigestió).

L’endemà, només cal abocar la barreja en un pot i afegir-hi més aigua. Quanta? Força (fa de mal precisar perquè depèn del tipus de civada que fem servir). Sigueu generosos, que després el líquid s’absorbeix.

Tot seguit hi incorporem:

• els dàtils trossejats (és l’únic endolcidor que farem servir)
• el cardamom
• la vainilla
• el pessiguet de sal (la sal sempre dóna un contrast interessant als plats dolços)

Ara encenem el foc, ben baix, i anem remenant amb una cullera de fusta, en el sentit de les agulles del rellotge (és la tradició…). És important remenar: primer, per evitar que s’enganxi al fons de la cassola; segon, perquè els flocs deixin anar el midó que donarà al porridge la característica consistència cremosa. És el mateix que passa amb l’arròs blanc: si el remenem, es torna pastós.

Amb 4 o 5 minuts d’ebullició és suficient. El més important és apagar el foc quan assolim la consistència desitjada. Si a mitja cocció veiem que se’ns queda massa espès, li afegim líquid sense cap problema.

Aquí teniu dues imatges dels flocs, a l’inici i al final de la cocció, per apreciar la diferència: Mentrestant, pelem els plàtans i els passem per una paella amb ghee. De seguida quedaran daurats i una mica torradets. A mi, en el moment final, m’agrada donar-los un petit toc de sal. Aquí podeu veure els fogons de casa, a les 8 del matí i en ple rendiment: porridge, plàtans i te masala chai:Ja ho tenim. Aboquem la civada als plats sopers i comencem a decorar-la amb:

• el coco ratllat
• els plàtans fregits
• els bocins de xocolata
• la pela de llimona
• els fruits secs
• la fruita fresca, si és que en fem
• la bola de iogurt

Ja només queda empolvorar-ho generosament amb canyella mòlta. I som-hi! A la taula i al llit, al primer crit.

Resumint, si voleu un porridge de consistència melosa, només heu d’aplicar aquests tres petits trucs: (1) remullar els flocs la nit abans, (2) l’endemà bullir-los en força líquid, (3) remenar-los sovint. Com sempre, la meva relectura del porridge està oberta a les vostres pròpies relectures i variacions. Podeu substituir les espècies per unes altres, podeu prescindir del iogurt, optar per nous en lloc d’ametlles, per orellanes en lloc de dàtils. Només hi ha un ingredient no negociable: els bocins de xocolata que, amb l’escalfor del porridge, es mig fonen sobre el plat i s’escampen amb cada cullerada que prenem…

Púding de plàtan amb nabius vermells

Reprenem el monogràfic sobre plàtans madurs que havíem encetat fa unes setmanes amb les Galetes franciscanes. Sabem prou bé que a l’estiu els plàtans maduren a velocitat de vertigen i que, a més, ho fan tots alhora. Heus aquí una manera ràpida de reconvertir aquest excedent en un pastís lleuger i no gens enfarfegós. Els nabius vermells li atorguen un contrapunt àcid que s’adiu amb la dolçor natural dels plàtans.

Ingredients:

• entre 4 i 6 plàtans molt madurs
• 1 ou (si veiem que hi ha molt plàtan, n’hi podem posar 2)
• 2 cullerades de farina
• un grapat de nabius vermells deshidratats
• aromatitzant:
  • un pessic de vainilla (o de canyella)
  • pela de llimona
• un pessic de sal
• oli o mantega per greixar el motlle

Abans de res, encenem el forn a 180-200ºC.

Pelem els plàtans, els tallem a rodanxes grosses i els aboquem al pot de la batedora.

Hi afegim l’ou, la farina, la vainilla i la sal.

Ho batem tot fins a obtenir una pasta cremosa i força líquida.

Greixem un motlle i hi aboquem la massa.

En l’últim moment, hi afegim la pela de llimona (cosa facilíssima si tenim un ratllador com el de la fotografia) i els nabius vermells.Ho introduïm al forn uns 20 minuts.

Deixem que es refredi abans de desemmotllar-lo.Aquest púding permet múltiples variants. Per exemple, podem substituir la pela de llimona per pela de taronja. També podem substituir els nabius per alguna altra fruita àcida (maduixa, cireres…) o per xips de xocolata negra. En aquest cas, només cal agafar la nostra rajola de xocolata preferida i tallar-ne uns bocins. Amb l’escalfor del forn, els bocins es mig fonen:

Aquest és, possiblement, un dels pastissos més fàcils i ràpids del món. No cal patir pel llevat, ni pel sucre, ni pels greixos, perquè no conté res de tot això. Tampoc cal amoïnar-se per les quantitats exactes, ja que sempre acaba quallant. El més important és que els plàtans estiguin realment madurs, perquè són els únics responsables d’aportar el punt de dolçor. Per cert, no cal reservar-lo per a les postres: amb un bol de fruita fresca, un grapat de fruits secs i una tassa de cafè constitueix un esmorzar de diumenge amb majúscules.

Galetes franciscanes

Franciscanes per dos motius: perquè han vist la llum a la ciutat de San Francisco i perquè la seva senzillesa i austeritat haurien complagut sant Francesc d’Assís.

De vegades, sembla com si tots els plàtans d’un manat es posessin d’acord per madurar alhora. D’ara endavant, ja no haurem de patir més per aquest excedent de fruita madura. Perquè en un tres i no res l’haurem transformada en un plat de galetes casolanes. Allò que ara en diuen “confort food” (o sigui, “menjar de debò”).

Sí, l’ingredient fonamental d’aquestes galetes és el plàtan, un parell o tres. I el requisit fonamental és que aquests plàtans estiguin molt madurs. Així aporten la dolçor necessària (ens estalviem el sucre) i una consistència gelatinosa i aglutinant (que ens estalvia l’ou).Ingredients bàsics:

• 2-3 plàtans molt madurs
• coco sec ratllat
• flocs de civada de textura fina
• sal de mar gruixuda

Ingredients opcionals:

• xocolata negra
• madueixes a bocins
• mantega de cacauet
• canyella, vainilla

Abans de res, aixafem els plàtans amb una forquilla.

Com que farem dos tipus de galetes, de coco i de civada, dividim el plàtan aixafat en dos bols:

• Primer bol: hi anem afegint cullerades de coco i remenant, fins que la pasta adquireixi una consistència ferma, però no resseca.
• Segon bol: hi anem afegint flocs de civada i remenant, fins que la pasta adquireixi una consistència ferma, però no resseca.

És arriscat donar quantitats exactes: depèn de la mida del plàtan, de la seva maduresa, de l’aquositat, de la textura del coco, de la mida dels flocs de civada… és millor que ens oblidem de mesures i ens refiem de l’instint.

Un cop tenim les dues masses (plàtan-coco / plàtan-civada), és hora d’afegir-hi algun ingredient que li doni alegria. Com a suggeriment us proposo:

• Afegir uns bocins de crema de cacauet (això és Amèrica!) a les galetes de coco. Si sou molt europeus i la mantega de cacauet no us fa el pes, podeu substituir-la per una maduixa tallada a bocins. A banda d’atorgar-li un contrapunt àcid molt agradable, les galetes queden especialment atractives.
• Afegir vainilla en pols i uns xips de xocolata a les galetes de civada (la xocolata millor inserir-la després de donar forma a les galetes, per evitar que se’ns fongui entre els dits).

Pinzellem amb mantega una safata d’anar al forn i distribuïm la massa crua, a la qual haurem donat forma de galeta (més gran, més petita, més plana o més muntanyosa, segons ens vingui de gust). Com a toc final, distribuïm un pessiguet de sal marina per la superfície.Les posem a la part central del forn, a uns 180ºC, entre 10 i 15 minuts (novament, depèn del forn).

Quan les de coco comencin a enrossir-se, els donem la volta (no les de xocolata, perquè faríem un estropell).

No us espereu unes galetes cruixents. Mantenen el cor humit i tendre del plàtan. Potser són poc sofisticades, però estan carregades d’energia i de sabors elementals. I el millor de tot és que no generen cap sentiment de culpa. Espero que això no les faci menys franciscanes.