Ara que ja és estiu, vénen de gust plats menys “de cullera” i més “de picar”. Entre els plats capriciosos, pocs de tan populars com l’hummus, que s’ha guanyat un racó a les terrasses dels restaurants i a les taules de casa nostra. És refrescant, fàcil de preparar i agradable de menjar, ja sigui sucat en torradetes o servit amb bastonets de pastanaga. La variació que us presento avui és més suau, tant des del punt de vista gustatiu (ja que eliminem l’all cru) com digestiu (ja que substituïm els cigrons per aquestes mongetes japoneses anomenades “azukis”).
Més que mai, les quantitats són orientatives: tot depèn de l’accent que vulguem donar-li a l’hummus. El meu suggeriment seria:
- 100 g de mongetes azukis (la varietat Hokkaido és sens dubte la millor)
- 1 ceba vermella de mida gran, o 2 de mitjanes
- 1 cullerada de tahina (si pot ser, feta a casa amb sèsam torrat i mòlta al moment)
- suc de llimona (depenent de com sigui de sucosa, potser amb mitja serà suficient)
- sal
- pebre
- oli
- guarnició: comí en gra
Abans de res, dediquem uns minuts a admirar la bellesa d’aquesta mongeta: algunes varietats –com l’Hokkaido– són tan perfectes i brillants que semblen aquelles bales amb què jugàvem de petits (o sigui, les “caniques”). De fet, si les feu rodar entre els dits, veureu que fan el mateix soroll.
Les posem en remull un mínim de 8 hores (tot i que a mi m’agrada tenir-les prop de 24 hores perquè tinguin temps d’hidratar-se).
Com totes les mongetes, aquestes també demanen molta estona de cocció. Tenint en compte que en farem puré, jo us aconsello d’utilitzar l’olla de pressió.
Així doncs, un cop transcorregut el temps de remull, les esbandim sota l’aixeta i les aboquem a l’olla, cobertes d’aigua freda i amb una mica de sal. Si voleu, podeu incorporar-hi una fulla de llorer (versió mediterrània) o una fulla d’alga kombu (versió oriental).
Tanquem l’olla i les fem bullir més estona de l’habitual, amb la intenció que quedin més aviat desfetes. En la meva olla, això significa uns 20 minuts.
Mentrestant, caramel·litzem la ceba seguint el mètode que s’explica en aquesta entrada anterior.
Ara reunim en un pot els següents ingredients:
- els azukis cuits i escorreguts
- la meitat de la ceba caramel·litzada
- una cullerada de tahina
- suc de llimona
- sal i pebre al gust
Ho triturem amb la batedora, afegint una mica de l’aigua de la cocció dels azukis fins a obtenir la consistència desitjada.
És important que el tastem per rectificar-lo de sal, llimona o tahina. De tota manera, tingueu en compte que té un sabor més delicat que l’hummus de cigró.
A l’hora de servir-lo, el decorem amb unes llavors de comí (fregides en una paella durant uns segons) i amb l’altra meitat de la ceba caramel·litzada que havíem reservat.
A banda de parlar-li al paladar, aquest hummus també li parla a la vista: el puré d’azukis, d’un rosa pàl·lid, es complementa amb el rosa més pujat de la ceba caramel·litzada. Per completar el quadre, només cal triar un bol de la mateixa gamma cromàtica. Pura suavitat que contrasta amb l’amanida que l’acompanya, formada en aquest cas per brots tendres de rave daikon.
Farigola i Cúrcuma 