Sopa inca de quinoa

Des que vaig veure aquesta recepta en un programa de televisió presentat per la periodista francesa Julie Andrieu (“Fourchette & sac à dos”, que a televisió espanyola van traduir com “Tenedor y mochila”), la dec haver cuinat desenes de vegades, fins i tot al pic de l’estiu, quan les sopes calentes deixen de venir de gust. Sí, tan gran és la satisfacció que em proporciona. Possiblement perquè reuneix tots els avantatges de la cuina tradicional: senzillesa, versatilitat i bona nutrició. Julie Andrieu troba aquesta joia a la Vall Sagrada dels Inques, als Andes peruans, on una família de pagesos comparteix amb ella aquesta sopa. No puc pensar en una forma més alta d’hospitalitat.

Per a dues o tres racions, necessitem:

• Quinoa: 75 g
• Per al sofregit:
  • Una ceba blanca petita
  • Una culleradeta de comí (sencer o triturat)
  • Una culleradeta d’orenga
  • Una fulla de llorer
• Dues o tres verdures (segons temporada): pastanaga, fonoll, api, nap, xirivia, carbassa…
• Una patata mitjana
• Toc final:
  • Un ou
  • Formatge de cabra o d’ovella (la “feta” grega funciona molt bé)
  • Un grapat de coriandre o de julivert fresc
• Aigua: 1 litre
• Sal
• Pebre
• Oli
• Gomasio (opcional)

Abans de res, posem l’aigua a bullir i preparem les verdures: tallem a daus petits la ceba, la patata i les verdures que hàgim triat.

En un altre pot, engeguem la sopa:

Hi aboquem un bon raig d’oli i estovem la ceba.

Després de cinc minuts, la condimentem amb orenga, comí i llorer.

Tot seguit, incorporem la patata i les verdures.

Salem i remenem perquè s’impregnin bé dels sabors.

Després d’unes quantes voltes, hi afegim la quinoa rentada.

Ho reguem amb l’aigua i ho deixem bullir, tapat i a foc lent, uns 20 minuts.

Mentrestant, preparem la barreja màgica: aboquem l’ou en un bol i el deixatem lleugerament. Li afegim el formatge esbocinat.

Apaguem el foc i, immediatament, aboquem aquesta barreja a la sopa, remenant delicadament amb una cullera de fusta.

Un cop servida al plat, la decorem amb l’herba fresca, una mica de pebre i un raig d’oli d’oliva.

D’entre totes les modificacions que he anat introduint, n’hi ha dues que milloren la sopa ostensiblement:

1. A l’hivern substitueixo la patata per castanyes secallones, deixades 8 hores en remull. Li atorguen una consistència i un sabor molt especials.

2. M’agrada deixar la quinoa en remull tota la nit, com faig amb els altres cereals. Això escurça el temps de cocció, millora la consistència del gra i fa el plat més digestiu.

3. A taula, la serveixo acompanyada del pot del gomasio (sal de sèsam), perquè cadascú acabi d’ajustar el punt de salabror.

I si aquesta recepta és tan especial, com és que he trigat vuit anys a compartir-la? Doncs per una raó que em costa d’admetre, però que cal confessar: les sopes no són gaire fotogèniques. De fet, un cop fotografiades, totes les sopes s’assemblen en excés. Sospito que aquesta és la raó per la qual estan quedant bandejades de les nostres taules, en favor de l’hamburguesa dauradeta, marcada a la planxa i regalimant greix apetitós per totes bandes. Sí, la sopa és massa modesta i senzilla per al nostre món instagramàtic…

Hamburgueses de fesol vermell i quinoa

Que sigui nutritiva, gustosa i melosa: vet aquí els tres desitjos que tots li demanem a una hamburguesa vegetal. La que us presento avui, a base de quinoa i fesol vermell, encara amaga una quarta sorpresa, i és la seva semblança amb les hamburgueses de carn. Per a certes persones –com ara la canalla, o les que han començat una transició cap a una dieta més vegetal– pot ser un al·licient afegit. Reconeguem que no tothom està preparat per enfrontar-se a un bol d’arròs integral amb algues… En canvi, com negar-se a unes hamburgueses amb aquesta pinta?

Com que val la pena fer-ne quantitat i congelar-les, per a unes 20 hamburgueses mitjanes calculem:

• un pot de fesols vermells cuits de 450 g
• 100 g de quinoa
• condiment:
  • 2 grans d’all picats
  • 1 ceba trinxada
  • 1 cullerada de gingebre fresc picat
  • 2 cullerades de pebre vermell dolç
  • 2 cullerades de llavors de sèsam
  • el suc de 1/2 llimona
  • 1 cullerada d’oli
  • un grapat generós de coriandre fresc picolat (o julivert)
  • sal
• acompanyament (triar una d’aquestes opcions):
  • mostassa
  • ceba caramel·litzada
  • alvocat aixafat
  • rodanxes de pinya a la planxa
  • verdures al gust (com els espàrrecs de la foto)

D’una banda, esbandim la quinoa sota l’aixeta, amb l’ajut d’un colador, i la fem bullir en aigua amb sal (dos volums d’aigua per un volum de quinoa) durant uns 15 minuts. Si teniu dubtes sobre la cocció de la quinoa, podeu repassar-la aquí.

D’altra banda, esbandim els fesols vermells cuits sota l’aixeta, els escorrem, els aboquem en un bol i els aixafem amb un aixafapatates. No busquem un puré finíssim; de fet, millor si queda algun bocí sencer.Hi afegim la resta d’ingredients: all, ceba, gingebre, pebre vermell, sèsam, llimona, coriandre, oli i sal.

Incorporem la quinoa cuita i treballem la massa. Tastem el resultat i, si cal, rectifiquem segons els nostres gustos. Recordem que l’ànima d’una hamburguesa vegetal és el condiment, així que siguem generosos.

Amb les mans humides, formem les hamburgueses. La textura és sorprenentment melosa i recorda la de la carn picada.Les marquem a la paella o a la planxa, fins que quedin daurades i cruixents.

Finalment, les coronem amb ceba caramel·litzada, o mostassa, o alvocat aixafat… o amb el que ens vingui de gust. Fins i tot podem col·locar-les dintre d’un panet, acompanyades d’unes fulles d’enciam i unes rodanxes de tomàquet.

Com sempre, la recepta està oberta a innovacions, provatures i agosaraments diversos. Substituint la quinoa per arròs integral queden igual de bones. També podem substituir el fesol vermell per fesol negre o per mongetes “mung”. Pel que fa als condiments, barra lliure: podem eliminar-ne alguns dels proposats i incorporar-ne de nous –comí, orenga, farigola, fonoll–. Fins i tot podem alterar les proporcions de cereal i de llegum sense que l’hamburguesa es queixi. Us enllaço el vídeo de la recepta inspiradora:

Quinoa amb castanyes i acompanyament de carbassa

De vegades se’ns oblida que podem seguir menjant castanyes i moniatos després de la vigília de Tots Sants. De fet, la temporada del fruit del castanyer dura fins al desembre. Tampoc no hi ha cap raó que ens obligui a menjar-nos les castanyes sempre de la mateixa manera, és a dir, torrades al foc. En algunes zones de la Mediterrània, de la castanya se’n fa farina, i la farina s’utilitza per elaborar galetes, pans i pastissos, com el “castagnaccio” toscà o la “pulenda” corsa. A casa nostra, la castanya es feia servir fins fa quatre dies per espessir cremes de verdures, com si fos patata, o per acompanyar, un cop bullida, un plat de carn. La recepta d’avui concedeix un paper més lluït a la humil castanya de tota la vida.

Per a dues persones, calculem:

• Per a la quinoa:
  • 150 g de quinoa
  • sal
• Per als daus de carbassa:
  • mitja carbassa violí (també anomenada cacauet)
  • un grapat d’espècies en pols (com ara comí, coriandre, canyella i pebre negre)
  • sal
  • oli
• Per a la coberta de castanyes:
  • un grapat de castanyes torrades o bullides
  • julivert fresc
  • orenga
  • sal
  • oli

Abans de res, encenem el forn a 200º. Mentre s’escalfa, pelem la carbassa, la fem a llesques, després a tires i finalment a daus.

La col·loquem en una safata, la condimentem amb les espècies i la sal, l’amanim amb oli i l’enfornem mitja hora (millor que la punxem de tant en tant per comprovar com va la cosa).

En cas que no tinguem castanyes torrades, ara és el moment de triar-ne unes quantes, practicar-los un tall amb el ganivet, tancar-les en paper de plata i enfornar-les juntament amb la carbassa. Pel que fa a la quinoa, és tan fàcil de bullir com l’arròs blanc (i amb l’avantatge que no es cova fàcilment). A més, si la deixem en remull un parell d’hores, el temps de cocció s’escurça dràsticament.

Aquí teniu un vídeo simpàtic i clar que serveix per a qualsevol altra recepta amb quinoa:

Resumint:

1. Deixem la quinoa en remull entre 2 i 4 hores (opcional).
2. L’esbandim sota l’aixeta amb l’ajut d’un colador.
3. La posem a bullir en aigua amb sal (dos volums d’aigua per un volum de quinoa). Tapem.
4. En un quart d’hora, aproximadament, la tindrem cuita. Si cal, li afegim una mica més d’aigua (l’única condició és no remenar-la, perquè obtindríem pastetes).
5. La deixem reposar, tapada, 5 minuts.
6. L’emplatem amb l’ajuda d’un motlle rodó, per fer-ho més estètic.

Mentrestant, pelem les castanyes i les tallem grosserament amb un ganivet. Les aboquem en un bol i les barregem amb el julivert picolat, l’orenga, la sal i l’oli. Les servim sobre el cercle de quinoa.

Ho acompanyem dels daus de carbassa al forn i, si volem convertir-ho en plat únic, d’unes tires de “tempeh” a la planxa (com es pot apreciar a la fotografia). I a gaudir de la tardor!

Aquest plat és ideal per “reciclar” restes. Imaginem, per exemple, que hem comprat una paperina de castanyes i no ens les hem acabades. L’endemà estan fredes i no vénen gaire de gust. Podem servir-les així, coronant un plat de quinoa.

Amanida refrescant de quinoa

Podem servir aquesta amanida com a plat principal d’un dinar lleuger o com a acompanyament d’un altre plat (en substitució del pa, les patates o l’arròs).

Calculem uns 100 g de quinoa per persona. Amb l’ajut del colador, l’esbandim sota l’aixeta (aquest primer pas, que serveix per eliminar la pols, el podem fer extensiu a tots els cereals).

La bullim en el doble del seu volum d’aigua, amb una mica de sal. La deixem a foc lent uns 15-20 minuts, fins que el gra estigui cuit -però no desfet- i hagi absorbit tot el líquid. Quan apaguem el foc, és bo que reposi uns minuts amb la cassola tapada.

En un bol a part, anem reunint els ingredients frescos que tinguem a casa i que siguin de temporada. A tall d’exemple:

• Vegetals que aportaran el toc cruixent i refrescant: pebrot a daus, tomàquet a daus, ceba tendra a daus, cogombre a daus, poma a daus, pinya a daus…
• Herbes aromàtiques que aportaran sabor i perfum: menta fresca, alfàbrega fresca, julivert fresc, coriandre fresc… A falta d’aquestes herbes, l’orenga sec o la farigola també faran el fet.
• Ingredient dolç que aportarà alegria: dàtils trossejats, panses.
• Fruit sec torrat que aportarà energia (el podem torrar al moment, en una paella sense oli i a foc lent): pinyons, pipes de gira-sol, pipes de carabassa, cacauets, sèsam, anacards…
• Ingredient salat: trossets de formatge, olives…
• Toc final: ratllem al moment una mica de pela de llimona o de taronja.

Incorporem la quinoa al bol, amanim amb oli i sal, barregem bé… i a taula!