Fonoll i pastanaga al forn amb taronja

Aviat s’acabarà la temporada de cuinar plats al forn. Aviat s’acabarà la temporada de les taronges sucoses. Però no passa res, perquè podem acomiadar-nos-en com Déu mana amb aquesta combinació meravellosa de sabors, textures i colors. 

Necessitem:

• 2 bulbs de fonoll
• 4 o 5 pastanagues
• 1 taronja (n’aprofitarem el suc i la pell)
• pinyons
• olives negres
• fulletes fresques de fonoll
• llavors de fonoll (1 culleradeta)
• sal i pebre
• oli

Abans de res, triem una safata que pugui anar al forn.

Anem tot seguit a les verdures:

1. Netegem els bulbs de fonoll, descartant les fulles exteriors i les parts més llenyoses. Els tallem a trossos mitjans.
2. Raspallem les pastanagues i les tallem a rodanxes.
3. Rentem bé la taronja: (a) la pelem i tallem la pela a tiretes, (b) l’escorrem al màxim per treure-li tot el suc.

Distribuïm les verdures sobre la safata i les condimentem amb la sal, el pebre i les llavors de fonoll matxucades prèviament al morter.

Les reguem amb el suc de taronja i afegim també la pela a bocins (potser no tota… depèn de la mida de la taronja).

Incorporem els pinyons i les olives.

Finalment, ho amanim amb un raig d’oli.

Ho enfornem a la part central del forn: 180ºC, 45 minuts aproximadament. Caldrà punxar-les per comprovar si ja estan fetes (tant el fonoll com la pastanaga són hortalisses robustes que, vulguis que no, quedaran grenyals).

Quan traiem la safata del forn, ho adornem amb les fulletes de fonoll i ho amanim amb una mica més d’oli cru.

A Farigola i Cúrcuma ens agrada preparar els plats amb aliments de temporada, ajustant les receptes al producte fresc propi de l’estació. Tots sabem que podem trobar tomàquets, albergínies i melons per Nadal, de la mateixa manera que podem trobar cols i bròquils al pic de l’agost. En aquesta mena de societat-miratge sembla que ho tenim tot a l’abast de la mà, i que n’hi ha prou amb desitjar una cosa perquè es materialitzi com per art de màgia. També sabem, però, que cal pagar un preu: el més evident és la insipidesa de les verdures comprades quan no toca; el menys evident, el conreu en grans hivernacles i el transport des de molt lluny. Però menjar de temporada també vol dir ajustar les tècniques de cocció: a l’hivern, optar per coccions llargues i fortes; a l’estiu, preferir els saltats i bullits lleugers. És estrany, perquè m’adono que tot aquest paràgraf és pura lògica… però per alguna raó que se m’escapa seguim remant en sentit contrari.

Pastanagues glacejades amb taronja i cúrcuma

M’agraden els aliments de color taronja. Associo aquest pigment a l’alegria, a la vitalitat, al guariment. Veure un manat de pastanagues, una crema de carbassa o una safata de moniatos fornejats m’apuja automàticament els ànims. Per no dir res de la cúrcuma, és clar, que amb la seva llum presideix aquest blog. Com que darrerament necessitem una dosi extra de força, he pensat de sumar tres aliments de color taronja, i a veure què passa… a veure si amb la sinergia es multipliquen els efectes benèfics.

Necessitem:

• unes quantes pastanagues de manat, ben tendres
• una taronja: el suc i un tros de la pela
• una culleradeta de cúrcuma en pols
• un bocí de gingebre fresc
• un gra d’all
• un raig d’oli d’oliva
• sal
• pebre

Abans de res, raspallem les pastanagues sota l’aigua de l’aixeta. Raspallem també la taronja.

Tallem les pastanagues a rodanxes esbiaixades i les posem a la paella. Aboquem un raig d’aigua i encenem el foc. Les tapem i les deixem uns cinc minuts, perquè s’estovin una mica. Mentrestant, piquem el gingebre i l’all.

Pelem la taronja i piquem un tros de la pela.

Escorrem la taronja i en reservem el suc.Passats els 5 minuts –comprovem que les pastangues hagin absorbit l’aigua–, aboquem a la paella un raig d’oli, el gingebre, l’all i la cúrcuma.

Salpebrem.

Li donem unes quantes voltes, fins que notem l’olor de les espècies.

Tot seguit, incorporem el suc de la taronja.Ho tornem a tapar i ho deixem fins que les pastanagues hagin absorbit el líquid i tinguin la consistència que ens agradi, més o menys grenyal.

Aquestes pastanagues constitueixen un acompanyament vistós, gustós i nutritiu. Proveu de servir-les amb unes llenties amanides, o sobre un llit d’arròs integral, o al costat d’un peix a la plaxa, o amb uns talls de formatge curat… I, sobretot, impregneu-vos de la seva tonalitat optimista.

Amanida marroquina

Tot i que la protagonista d’aquest plat —la taronja— ens recorda que encara és hivern, els altres ingredients —dàtils, pinyons torrats i un toc càlid de canyella— ens avisen que no queda pas tant perquè arribi la primavera. Compensem els dies de pluja amb amanides plenes de llum!

Per a dues persones, calculem:

• un grapat de fulles d’enciam (o un grapat de fulles de mesclum)
• 1 taronja grossa
• 1 grapat de pinyons
• 6 dàtils naturals
• canyella en pols
• sal i oli

Abans de res, torrem els pinyons en sec: els col·loquem en una paella, amb el foc al mínim, fins que comencin a canviar de color.Mentrestant, distribuïm les fulles al fons dels plats.

Pelem la taronja i la tallem a rodanxes fines: les distribuïm sobre les fulles.

Espinyolem els dàtils, els tallem i els afegim a l’amanida.

Finalment, incorporem els pinyons torrats i ho amanim amb sal, oli i canyella en pols.

Després d’aquesta amanida marroquina, algú resistirà la temptació d’arrodonir l’àpat amb un cuscús de cigrons i un te verd a la menta?

Te de Nadal

A Farigola i Cúrcuma, per no llençar no llencem ni la pela de la taronja, que convenientment dessecada passa a ser l’estrella d’aquest te de Nadal. Un te per degustar ben calent, prop de l’estufa, amb un llibre entre les mans. Tot a punt perquè arribi el Pare Noel.

Necessitarem:

• unes fulletes de te (pot ser negre, vermell o verd)
• uns trossos de pela de taronja seca
• un tros de gingebre fresc picat ben petit
• un bocí de canyella
• aigua

Cada vegada que aquest hivern ens disposem a menjar una taronja, la rentarem abans sota l’aixeta (parlem de taronges ecològiques, exclusivament, ja que les convencionals estan tractades i encerades).

La pelem, com més fineta millor.

Col·loquem les peles en un ganxo de la cuina perquè s’assequin. Quant de temps? Depèn de molts factors, tot i que amb una setmana sol haver-n’hi prou. Quan veiem que es parteixen amb un cruixit sec, senyal que estan a punt. Les desem en un pot de vidre i les utilitzem quan ens abelleixi: per barrejar amb un te, per fer infusions, per aromatitzar un iogurt o un pastís…Per preparar la nostra beguda, reunim els 4 ingredients –el te, la pela de taronja, el gingebre i la canyella– al filtre de la tetera. Hi aboquem aigua bullent i ho deixem reposar 5 minuts. Colem i servim ben calent.

De fet, a Farigola i Cúrcuma tampoc no llencem la pela de la llimona. En un armari de la cuina hi guardo un pot de vidre (d’uns 2 litres de capacitat) amb 1 litre de vinagre de sidra. Cada vegada que escorro una llimona, en lloc de llençar la carcassa a les escombraries, l’aboco al pot, li dono una sacsejada i el torno a tapar. I així vaig fent, durant setmanes o mesos. Quan els bocins i clofolles de llimona amenacen de superar el nivell del vinagre, ha arribat el moment de colar el líquid (amb un colador de malla fina i, si cal, una gasa al damunt). L’aboco en una ampolla d’esprai i l’etiqueto com a “El Millor Desgreixador del Món”. És insustituible a l’hora de netejar els fogons, les rajoles de la cuina o qualsevol superfície esquitxada d’oli. Simple política d’aprofitament.