Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Arròs negre amb carbassa torrada i salsa de mandarina

Per aixecar-se satisfet de taula no cal empassar-se un bou sencer. Ja ho sabem, que la satisfacció no té a veure amb la quantitat, però és una evidència que tot sovint se’ns oblida. Jo crec que qualsevol plat, per modest que sigui, hauria de satisfer abans de res el nostre sentit estètic. I no parlo -déu me’n guard- de sofisticacions inversemblants i invasives, sinó d’una cosa molt més senzilla i intuïtiva: de simple bon gust, d’atenció al detall, d’interès pels colors i les formes, de confort visual. Uns mateixos ingredients, arranjats d’una manera o d’una altra, adquireixen diferents matisos de sabor. El mateix passa amb un poema, que canvia segons el suport en què el llegim. Part de l’atractiu de la recepta d’avui neix de la simfonia cromàtica: negre, taronja, verd i crema. La bellesa, però, és només un avançament visual del que arribarà immediatament amb el primer mos. Per dir-ho ras i curt: plena satisfacció.

Per a dues persones:

  • 150 g d’arròs negre
  • 1 tros de carbassa violí o cacauet (uns 500 g)
  • per a la salsa:
    • mitja tassa de tahina (salsa de sèsam)
    • 2 culleradetes de vinagre de sidra
    • 2 culleradetes de salsa de soja
    • 2 culleradetes de xarop d’auró (o de mel)
    • 1/2 culleradeta de gingebre fresc trinxat
    • 1 mandarina (el suc i un bocí de la pela)
  • sal
  • pebre
  • oli
  • julivert
  • llavors de sèsam per decorar

La recepta és més senzilla del que sembla. L’única “complicació” és que cal pensar-hi per endavant…

1. L’ARRÒS. La nit abans deixem l’arròs en remull. En una entrada anterior, ja vam parlar de les particularitats de l’arròs negre, una de les quals és el seu temps de cocció considerablement llarg (al voltant de 45 minuts). Arribat el moment, l’esbandim sota l’aixeta, amb un colador, i el posem a bullir amb un pessic de sal.

2. LA CARBASSA. Encenem el forn a 200º. La pelem i la tallem a rodanxes. Les col·loquem en una safata, les salpebrem i les ruixem amb una mica d’oli. Les enfornem entre mitja hora i tres quarts (les anem punxant per comprovar si estan cuites).

3. LA SALSA. Ajuntem en un bol la tahina, el vinagre, la salsa de soja, el xarop d’auró, el gingebre i la pela de mandarina tallada ben petita. Remenem i ho amorosim amb el suc de la mandarina i, si cal, una mica d’aigua. Ha arribat el moment d’expressar el nostre sentit estètic. Disposem una capa d’arròs negre i, al damunt, les rodanxes de carbassa torrada al forn. Ho decorem amb julivert trinxat i ho reguem generosament amb la salsa. Per acabar, ho decorem amb unes llavors de sèsam.Que no teniu tahina al rebost? Bé, jo tampoc. M’estimo més preparar-la al moment. És més saborosa i saludable, ja que els olis del sèsam no han tingut ocasió d’enrancir-se.

Com preparar tahina en 3 passos:

  1. En una paella en sec, torrem lleugerament les llavors de sèsam.
  2. Quan s’hagin refredat una mica, les triturem al molinet. De seguida obtindrem una pasta densa, semblant al torró de Xixona. L’únic que cal fer és anar separant la pasta de les parets interiors de la màquina, amb l’ajut d’una cullereta, i seguir amb la mòlta uns pocs minuts més.
  3. Aboquem la pasta en una tassa i l’amorosim afegint-hi aigua fins que obtinguem la consistència desitjada.

Negre, taronja, verd i crema. Però una veueta dintre meu em deia que, perquè el festival fos complet, faltava un toc vermell. A la recepta original, aquest toc s’aconsegueix amb unes rodanxes de xili fresc, moderadament picant, escampades sobre el plat. Com que no en tenia cap a mà, he optat per acompanyar el plat d’una amanida de daus de rave i poma. La recepta inspiradora l’he treta del llibre de Sarah Britton, “My New Roots. Irresistible, natural food that happens to be good for you”, un dels receptaris de cuina vegetariana que més consulto, fins al punt que m’hi refereixo familiarment com “la bíblia”.

Anuncis


Quinoa amb castanyes i acompanyament de carbassa

De vegades se’ns oblida que podem seguir menjant castanyes i moniatos després de la vigília de Tots Sants. De fet, la temporada del fruit del castanyer dura fins al desembre. Tampoc no hi ha cap raó que ens obligui a menjar-nos les castanyes sempre de la mateixa manera, és a dir, torrades al foc. En algunes zones de la Mediterrània, de la castanya se’n fa farina, i la farina s’utilitza per elaborar galetes, pans i pastissos, com el “castagnaccio” toscà o la “pulenda” corsa. A casa nostra, la castanya es feia servir fins fa quatre dies per espessir cremes de verdures, com si fos patata, o per acompanyar, un cop bullida, un plat de carn. La recepta d’avui concedeix un paper més lluït a la humil castanya de tota la vida.

Per a dues persones, calculem:

  • Per a la quinoa:
    • 150 g de quinoa
    • sal
  • Per als daus de carbassa:
    • mitja carbassa violí (també anomenada cacauet)
    • un grapat d’espècies en pols (com ara comí, coriandre, canyella i pebre negre)
    • sal
    • oli
  • Per a la coberta de castanyes:
    • un grapat de castanyes torrades o bullides
    • julivert fresc
    • orenga
    • sal
    • oli

Abans de res, encenem el forn a 200º. Mentre s’escalfa, pelem la carbassa, la fem a llesques, després a tires i finalment a daus.

La col·loquem en una safata, la condimentem amb les espècies i la sal, l’amanim amb oli i l’enfornem mitja hora (millor que la punxem de tant en tant per comprovar com va la cosa).

En cas que no tinguem castanyes torrades, ara és el moment de triar-ne unes quantes, practicar-los un tall amb el ganivet, tancar-les en paper de plata i enfornar-les juntament amb la carbassa. Pel que fa a la quinoa, és tan fàcil de bullir com l’arròs blanc (i amb l’avantatge que no es cova fàcilment). A més, si la deixem en remull un parell d’hores, el temps de cocció s’escurça dràsticament.

Aquí teniu un vídeo simpàtic i clar que serveix per a qualsevol altra recepta amb quinoa:

Resumint:

  1. Deixem la quinoa en remull entre 2 i 4 hores (opcional).
  2. L’esbandim sota l’aixeta amb l’ajut d’un colador.
  3. La posem a bullir en aigua amb sal (dos volums d’aigua per un volum de quinoa). Tapem.
  4. En un quart d’hora, aproximadament, la tindrem cuita. Si cal, li afegim una mica més d’aigua (l’única condició és no remenar-la, perquè obtindríem pastetes).
  5. La deixem reposar, tapada, 5 minuts.
  6. L’emplatem amb l’ajuda d’un motlle rodó, per fer-ho més estètic.

Mentrestant, pelem les castanyes i les tallem grosserament amb un ganivet. Les aboquem en un bol i les barregem amb el julivert picolat, l’orenga, la sal i l’oli. Les servim sobre el cercle de quinoa.

Ho acompanyem dels daus de carbassa al forn i, si volem convertir-ho en plat únic, d’unes tires de “tempeh” a la planxa (com es pot apreciar a la fotografia). I a gaudir de la tardor!

Aquest plat és ideal per “reciclar” restes. Imaginem, per exemple, que hem comprat una paperina de castanyes i no ens les hem acabades. L’endemà estan fredes i no vénen gaire de gust. Podem servir-les així, coronant un plat de quinoa.


Crema reconfortant de carbassa i gingebre

Aprofitant que la tardor és època de fruites i hortalisses de color taronja, he anat abocant a la cassola tots els aliments que he trobat d’aquest tonalitat. El resultat ha estat una crema no només “de carbassa”, sinó “carbassa” de cap a peus…

L’avantatge de les cremes de verdures és que sempre queden bé, sense que hàgim de patir per ajustar quantitats o respectar proporcions. En aquest cas, la meva tria de verdures ha estat:

  • ceba
  • carbassa de cacauet
  • pastanagues
  • moniatos

Per accentuar-ne encara més el color i el valor nutririu:

  • un grapat de llenties roses

I les espècies, amb mesura però que no faltin:

  • cúrcuma
  • canyella en pols
  • gingebre fresc picat
  • pebre negre

Abans de res, posem al foc un pot amb aigua.

A banda, aboquem un raig d’oli en una cassola i saltem lleugerament la ceba feta a daus grossos. Després, hi afegim la resta d’hortalisses fetes igualment a daus. Com a últim pas, hi afegim les llenties roses (que haurem esbandit sota l’aixeta).

Condimentem amb les espècies. Un parell de voltes i ja podem regar-ho amb l’aigua bullent que teníem al foc.

Ho salem i ho deixem bullir uns 20 minuts (temps suficient perquè les verdures s’estovin i les llenties es desfacin).

Triturem i servim.

Com a complement cruixent, podem torrar en sec unes pipes de carabassa i servir-les a banda perquè cadascú se’n posi a pler. Entre això i la presència discreta de les llenties roses, aquesta crema és un autèntic regal nutritiu que ens reconfortarà ara que necessitem fer front al canvi de temps que s’acosta. I és que, de cara a l’hivern, res no iguala una bona crema de verdures.