Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Crema suau de bledes i ametlles amb perfum de farigola

Si us agraden les bledes, esteu d’enhorabona: dues entrades seguides dedicades a aquesta hortalissa. Reprenem el breu monogràfic (provocat, en part, pels excedents de bledes que genera el petit hort de “Farigola i Cúrcuma”) amb una crema en què la vivor de les bledes es complementa amb la suavitat de les ametlles marcona, que certament li donen el toc de gràcia.

Per a dues persones:

  • 1 manat de bledes
  • 1 patata
  • 1 ceba
  • alguna verdura més (a triar entre nap, xirivia, fonoll, api…)
  • 2-3 cullerades d’ametlles marcona
  • 2 cullerades d’oli de coco
  • nou moscada ratllada al moment
  • uns brots florits de farigola
  • aigua
  • sal

Abans de res, posem a bullir aigua en un cassó (la quantitat fa de mal dir, perquè depèn de les verdures i dels nostres gustos).

A banda, en una cassola fonda hi aboquem l’oli de coco (evidentment, es pot substituir per oli d’oliva, però el coco li confereix al plat una textura més dolça i una petita nota d’exotisme) i incorporem la ceba tallada a daus grossos. La deixem a foc baix cinc minuts.

Aprofitem l’estona per triar, pelar i tallar les altres verdures. Quan les tinguem, les incorporem a la cassola. Incorporem també les ametlles senceres. Ara ho reguem tot amb l’aigua bullent. Ho salem, tapem i deixem que faci xup-xup uns 20 minuts.Passat aquest temps, ho triturem amb la batedora de mà.

Finalment, ho condimentem amb un polsim de nou moscada (és millor que la nou moscada no bulli, perquè amargueja).

Servim la crema en un bol, decorada amb els brots de farigola, aprofitant que ara floreix arreu.

Una crema modesta, ideal per tornar a connectar amb el corrent més senzill de la vida: aliments essencials cuinats sense estridències. És el que tenen de bo les bledes, que compensen la seva manca d’espectacularitat amb una innegable autenticitat.


Crema reconfortant de carbassa i gingebre

Aprofitant que la tardor és època de fruites i hortalisses de color taronja, he anat abocant a la cassola tots els aliments que he trobat d’aquest tonalitat. El resultat ha estat una crema no només “de carbassa”, sinó “carbassa” de cap a peus…

L’avantatge de les cremes de verdures és que sempre queden bé, sense que hàgim de patir per ajustar quantitats o respectar proporcions. En aquest cas, la meva tria de verdures ha estat:

  • ceba
  • carbassa de cacauet
  • pastanagues
  • moniatos

Per accentuar-ne encara més el color i el valor nutririu:

  • un grapat de llenties roses

I les espècies, amb mesura però que no faltin:

  • cúrcuma
  • canyella en pols
  • gingebre fresc picat
  • pebre negre

Abans de res, posem al foc un pot amb aigua.

A banda, aboquem un raig d’oli en una cassola i saltem lleugerament la ceba feta a daus grossos. Després, hi afegim la resta d’hortalisses fetes igualment a daus. Com a últim pas, hi afegim les llenties roses (que haurem esbandit sota l’aixeta).

Condimentem amb les espècies. Un parell de voltes i ja podem regar-ho amb l’aigua bullent que teníem al foc.

Ho salem i ho deixem bullir uns 20 minuts (temps suficient perquè les verdures s’estovin i les llenties es desfacin).

Triturem i servim.

Com a complement cruixent, podem torrar en sec unes pipes de carabassa i servir-les a banda perquè cadascú se’n posi a pler. Entre això i la presència discreta de les llenties roses, aquesta crema és un autèntic regal nutritiu que ens reconfortarà ara que necessitem fer front al canvi de temps que s’acosta. I és que, de cara a l’hivern, res no iguala una bona crema de verdures.


Crema tèbia de remolatxa i coco

No hi ha dubte que la remolatxa i el coco formen una parella ben avinguda: la dolçor i la blancor del coco equilibren el caràcter terrós i fosc de la remolatxa. El resultat és una crema senzilla de preparar però amb un toc sofisticat. La recepta és apta fins i tot per a aquelles persones que acostumen a arrufar el nas davant d’aquest tubercle.

Per a dues persones, necessitem:

  • 3 o 4 remoltaxes crues de mida mitjana
  • 1 ceba gran
  • 1 pot de llet de coco de 200 ml
  • condiments: comí en gra, una fulla de llorer, una culleradeta de curri
  • el suc de mitja llimona o bé de mitja taronja

Aboquem 2 cullerades d’oli de coco en una cassola i hi saltem la ceba feta a daus durant uns instants.

Condimentem amb el comí, el curri i el llorer.

Hi afegim la remolatxa crua, pelada i tallada a daus (hi ha qui s’estima més posar-se guants per manipular la remolatxa. No paga la pena: és millor embrutar-nos les mans, com si fóssim criatures, i gaudir del contacte aspre i del color porpra que deixa aquest tubercle).

Incorporem la llet de coco, juntament amb aigua (si féssim la crema exclusivament amb llet de coco, quedaria massa pesada i greixosa). Calculem una quantitat de líquid semblant a la que fem servir per preparar qualsevol crema de verdures. Salem.

Que faci xup-xup entre 15 i 20 minuts.

Apaguem el foc i triturem fins tenir un puré ben fi.

En l’últim moment, li afegim el suc de mitja llimona o de mitja taronja (depèn de si ens agrada més àcid o més dolç). Fem una última remenada.

És millor servir-la tèbia, decorada amb uns encenalls de coco i unes fulletes de menta fresca.

Com a variant, es pot substituir la remolatxa per pastanaga. Al capdavall, es tracta d’un altre tubercle que també lliga la mar de bé amb el coco. Heus aquí dues cremes de verdures especialment idònies per a aquests dies de calor. I és que hi ha vida, més enllà del gaspatxo…