Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Figues gregues

No sé on he llegit que la figa era el menjar predilecte de Plató, i que per això va batejar-la com la “fruita dels filòsofs”. Si és així, em declaro platònica des d’ara mateix. Cada fruita té les seves virtuts, i no és qüestió d’haver-ne de triar una en detriment de les altres. Però les figues fresques ho tenen tot: un color preciós, una textura lleument cruixent i una dolçor natural inimitable. En honor a Plató, he batejat aquestes postres com a “figues gregues”. Som-hi, comencem a filosofar… 

Per a dues copes:

  • unes cullerades de iogurt grec (millor de cabra o d’ovella, per donar-li un toc més hel·lènic)
  • 4 figues per persona (millor de coll de dama)
  • mel líquida
  • 2 preses de xocolata negra
  • pela de llimona
  • unes fulletes de menta

Comencem triant dues copes ben maques.

Rentem les figues (o les pelem, si la pell està macada) i les tallem a trossos. Les distribuïm al fons de les copes.

Les cobrim amb unes quantes cullerades de iogurt.Coronem les copes amb uns encenalls de xocolata: només hem d’agafar la rajola i, amb l’ajuda d’un ganivet, provar de fer petits rínxols. Si fa molta calor, una estona abans haurem posat la rajola a la nevera per evitar que se’ns desfaci entre els dits.Encerclem la xocolata amb un rajolí de mel.

Finalment, per accentuar el caràcter grec, hi afegim unes tiretes de pela de llimona i unes fulles de menta.

I quan arribi el moment de degustar aquestes postres, recordeu d’anar a fons: claveu ben bé la cullera de manera que, en un sol mos, pugueu gaudir de tots els estrats geològics: figa, iogurt, xocolata, mel, llimona i menta. Un terratrèmol de gustos i textures.

Anuncis


Melmelada de figues

La figa és una de les fruites més efímeres del mercat. Alguns anys, depenent de les pluges o de les temperatures, la seva presència és realment fugaç. Vista i no vista. L’únic remei que se m’ocorre per contrarestar aquesta fatalitat és transformar-la en melmelada i omplir-ne el rebost. Ja que no podem aturar el temps, allarguem com a mínim alguns dels plaers que cíclicament ens proporciona. 

La melmelada de figues s’elabora igual que les altres melmeladas. Només cal tenir en compte dues particularitats:

(a) reduir la quantitat de sucre

(b) mantenir-la menys temps al foc -al voltant de 20 minuts- perquè no perdi part de la seva frescor (el figat típic de Menorca s’elabora allargant la cocció un parell d’hores, però el resultat és diferent: una confitura de sabor concentrat i molt dolç)

Ingredients:

  • 1 kg de figues madures (les de pell lleugerament clivellada són ideals)
  • 200 g de sucre de panela, com a màxim
  • 1 llimona (el suc i la pela)
  • algunes espigues fresques d’espígol (opcional)

Rentem les figues (si són de confiança, les deixem amb pell). Les fem a quarts, les aboquem a la cassola i encenem el foc ben baix.

Hi afegim la resta d’ingredients: el sucre, la pela de la llimona a tiretes i el suc de la llimona. Si veiem que queda molt eixut, ho amorosim amb un dit d’aigua (depèn de com siguin de sucoses les figues).

Tapem la cassola i ho deixem que faci xup-xup uns 20 minuts, vigilant-ho de prop i remenant sovint. Si les figues són molt madures es desfaran totes soles. En cas contrari, cap al final de la cocció podem fer unes passades suaus amb la batedora, sense reduir-les a puré fi (precisament, una de les virtuts de les melmelades casolanes és la seva textura irregular i la sorpresa d’algun bocí escàpol).

Envasem seguint el procediment que s’especifica a l’entrada de la melmelada de préssec. És a dir, esterilitzem uns pots de vidre, els omplim al màxim de la seva capacitat amb la melmelada encara ben calenta i els col·loquem cap per avall per tal que es faci el buit. Quan s’hagin refredat completament, els girem i els etiquetem.

I què en fem, de l’espígol? Si volem donar-li un toc més mediterrani a la melmelada, abans d’envasar-la col·locarem dins del pot esterilitzat una espiga d’espígol (collida al camp o a l’hortet, no comprada a la floristeria) i tot seguit omplirem el pot amb la melmelada. Obtindrem un fons floral i delicat, no gens invasor.

El caràcter dolç de la melmelada de figues demana que la contrastem amb algun menjar fort, sec, un punt salat. Proveu d’acompanyar-la d’uns talls de formatge vell, millor de cabra o d’ovella que no pas de vaca. I si sou agosarats, condimenteu el plat amb un pensament de pebre negre acabat de moldre i un rajolí d’oli d’oliva. Serviu-ho amb torradetes casolanes i una copa de vi negre de la terra. Això sí, no badeu, que no ens n’adonarem i s’haurà acabat la temporada de les figues…


Més senzill impossible (II). Crema de figues i cacau

No sempre és fàcil aconseguir figues fresques. L’època de la tardor en què estan en el seu punt òptim dura poc (massa poc, per als qui en som devots). La paradoxa és que, quan per fi n’aconseguim, aleshores maduren totes de cop i no sabem què fer-ne. Una possibilitat és preparar melmelada. L’altra -que requereix dos minuts- és elaborar una mena de “nutella” casolana. Fresca i bona.

Per a dues persones:

  • 6 figues madures
  • 2 dàtils naturals, no ensucrats, de polpa tendra
  • 1 o 2 cullerades de cacau pur en pols
  • un pessic de vainilla en pols

Pelem les figues, les tallem per la meitat i les posem en un plat fondo.

Rentem els dàtils, els traiem el pinyol, els tallem per la meitat i els afegim al plat.

Amb una forquilla, ho aixafem.

Incorporem el cacau i la vainilla.

Barregem bé i ja podem sucar-ho al pa o servir-ho com a postres, amb una mica de iogurt.

Si les figues són molt dolces, ens podem fins i tot estalviar el dàtil (o bé substituir-lo per algun altre endolcidor). I la vainilla la podem reemplaçar per canyella. Això redueix la recepta a només dos ingredients: figues i cacau. Si són de primera qualitat, no ens cal res més per llepar-nos els dits.