Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Mandonguilles meloses de tofu

Ai, el tofu! Que difícil sembla, de vegades, arrencar-li una mica de gràcia a aquesta criatura de naturalesa sonsa! I tanmateix la té. Amagada, però la té. Amb el temps, acabarem apreciant la delicadesa del seu sabor, el joc que dóna la seva textura, la discreció amb què apareix a taula. Podem començar, però, per una recepta adaptada al nostre tarannà mediterrani, amant de les mandonguilles, el vi negre i el pebre vermell. Som-hi, ara que no ens veu cap japonès…

Per obtenir unes 12 mandonguilles de mida mitjna, necessitem:

  • 1 bloc de 250 g de tofu, de textura tova (“tofu sedós”, per exemple)
  • 1 gra d’all trinxat
  • 3 o 4 tomàquets secs, que tallarem ben petits
  • gingebre fresc picat
  • 2 cullerades de pebre vermell dolç. Queda fantàstica la varietat mallorquina anomenada tap de cortí
  • un grapat generós de julivert o de coriandre fresc, picolats
  • herbes mediterrànies: farigola, sàlvia, romaní… el que tinguem a mà
  • un rajolí de vi negre
  • 3 o 4 cullerades de farina de galeta
  • una mica d’aigua
  • sal

Posem el bloc de tofu en un bol i l’aixafem amb una forquilla.

Incorporem els condiments: l’all, els tomàquets secs, el gingebre, el pebre vermell, les herbes fresques, les herbes seques, el vi i la sal. Ho barregem bé.

Ara cal trobar la consistència adequada (consistència “de mandonguilla”, per entendre’ns). Ens hi ajudaran la farina de galeta i l’aigua:

  • no feu gaire cas de la quantitat de farina de galeta indicada a la recepta; és orientativa. L’instint ens dirà si cal posar-n’hi més o menys. És qüestió d’anar-ne afegint i treballant la massa.
  • si la massa se’ns engruna entre els dits, li afegirem una mica d’aigua. La massa ha de quedar compacta, però no eixuta. Si queda eixuta en excés, en lloc de mandonguilles tindrem allò que els castellans anomenen “migas de pastor”.

Amb les mans humides, formem mandonguilles, les enfarinem i les fregim.

Consell final:

Quan en una recepta la farina de galeta pren protagonisme, com aquí, ens hem d’assegurar que és de màxima qualitat i, sobretot, que no rancieja (cosa que passa sovint quan la comprem, per molt ecològica que sigui). Una opció és fer-la a casa:

  • torrem unes llesques de pa
  • deixem que es refredin i, idealment, que s’endureixin (unes hores o un dia)
  • les passem per la picadora o les aixafem al morter
  • desem la farina en un pot de vidre, ben tancat, i la consumim en el termini d’un mes

Quan l’hàgim de menester (per arrebossar el que sigui) podem barrejar-hi unes llavors de sèsam o bé aromatitzar-la amb un pessic d’herbes provençals. Novament, un petit detall marca una gran diferència.

Per arrodonir la nostra feina de mestissatge japonès-mediterrani, podem servir les mandonguilles amb una petita samfaina a banda. O acompanyar-les d’una salsa cremosa de pastanaga. O d’un gotet de iogurt espès. O d’un simple grapat de germinats, com s’aprecia a la fotografia. Són prou meloses i aromàtiques per aparèixer totes soles, com una tapa de tofu.