Amanida tal com raja

Hi ha receptes que no goso penjar al blog, perquè de tan senzilles freguen l’obvietat. Sorprenentment, però, els lectors de “Farigola i Cúrcuma” solen acollir-les amb entusiasme. Com que ara és estiu i la mandra regna (també) a la cuina, m’he decidit a compartir amb vosaltres aquest plat, que és una oda al mínim esforç i a l’aprofitament universal.

La idea d’aquesta amanida va sorgir per aprofitar un grapat de mongeta tendra bullida que havia sobrat del dinar. Sempre que cuino a partir de sobralles, intento donar-los un aspecte diferent, més que res per fer-me la il·lusió que estic menjant una cosa nova.

Mal que la nevera passi hores baixes, qui més qui menys podrà trobar-hi algun ingredient d’aquesta llista:

• un grapat de mongeta tendra bullida (si l’heu de bullir, no la deixeu més de 5-10 minuts al foc: grenyal és més bona i més bonica)
• un grapat de cirerols partits per la meitat
• un alvocat a daus
• uns daus de formatge (camembert, feta, parmesà… no ens posem llepafils)
• olives
• blat de moro
• tàperes
• orenga
• oli, vinagre i sal

Ja està: reunim els ingredients que trobem en un bol, amanim generosament… i a taula.Aquí teniu una idea de com combinar aquesta amanida per obtenir un dinar complet: un ou dur i unes hamburguesetes de patata i cigró.

En les nostres societats opulentes, un dels grans reptes és no llençar menjar. Després podem discutir si mengem o no mengem carn, si prenem o no prenem lactis, però el principi ètic número u hauria de ser no llençar menjar a les escombraries. De vegades n’hi hauria prou amb aplicar una mica de sentit comú: planificar mínimament les menjades, anar al mercat més sovint, comprar menys quantitats, tenir clar quines són les verdures més efímeres que cal gastar abans… o empescar-nos maneres atractives de tornar a treure les sobralles a taula.

Acompanyament de mongeta tendra amb sèsam i llimona

Si tenim la sort de trobar una mongeta tendra que faci honor al seu nom (vull dir, que sigui realment “tendra”), aprofitem l’avinentesa per cuinar aquest plat estiuenc i refrescant. És una manera diferent de preparar la mongeta tendra de tota la vida. Per a mi, ha estat la manera de reconciliar-me amb el record infantil d’aquella verdura que sempre arribava a taula desmaiada i aigualida, per culpa d’una ebullició massa prolongada. En aquesta alternativa que us proposo, la mongeta queda grenyal, un punt cruixent, i ens regala el seu sabor robust. Aprofitem-ho abans no s’acabi la temporada. 

Per a dues persones, calculem:

• 3/4 de kg de mongeta tendra, rodona i prima
• per condimentar:
  • sal
  • 2 grans d’all a làmines fines
  • un tros de gingebre fresc picat
  • 1 culleradeta de llavors de comí
  • 2 cullerades de llavors de sèsam cru
  • el suc de mitja llimona

Triem la mongeta tendra, la rentem i partim les beines en dos o tres trossos.Aboquem un raig d’oli a la paella. Quan estigui calent, hi incorporem les mongetes i salem. Les deixem a foc mitjà, sacsejant-les sovint perquè es facin de manera uniforme.Quan ja estiguin gairebé cuites (calculem entre 10 i 15 minuts), hi aboquem l’all a làmines, el gingebre picat, les llavors de comí i les llavors de sèsam. Li donem unes voltes i ho deixem uns pocs minuts més, fins que notem les aromes.

Just en apagar el foc, reguem amb el suc de llimona. Remenem i servim immediatament.I una última observació: si ja sabeu que la verdura grenyal no us fa el pes, podeu escaldar prèviament les mongetes durant un parell o tres de minuts, abans d’abocar-les a la paella. D’aquesta manera queden força més tendres i igual de bones.

Precisament per la seva textura, aquestes mongetes donen millor resultat com a acompanyament que com a plat principal. Per a aquesta ocasió, us suggereixo servir-les amb unes mandonguilles meloses de tofu. Hem d’aprofitar per fer plats refrescants ara que l’estiu torna a començar…!