És estimulant obrir el rebost i empescar-se una nova manera de cuinar els ingredients de sempre. Per exemple, unes humils llenties. Tradicionalment, les llenties ens les hem menjades amb forquilla o amb cullera. I si provéssim de transformar-les en “mandonguilles” vegetals? Un simple canvi de format les converteix en un mos cruixent i irresistible. La recepta és més senzilla del que sembla i permet un munt de variants. Com que es congelen la mar de bé, podem preparar-ne més del compte per tenir-ne sempre a mà
Calculem, per a 4 o 5 persones:
- 250 g de llenties verdes
- 3 cullerades de coco sec ratllat
- podem triar condimentar-les:
- amb accent indi: 1 culleradeta de comí en pols, 1 de coriandre en pols, 1 de gingebre en pols, un pessic de nou moscada… i un grapat de coriandre fresc picolat
- amb accent mediterrani: 1 culleradeta de farigola, de romaní, d’orenga, de fonoll… i un grapat de julivert fresc picolat
- sal i pebre
- 1 ou
- farina de galeta
- un bocí d’alga kombu (opcional)
Com sempre, la nit abans haurem deixat les llenties en remull, amb un rajolí de vinagre. Tant el procés de remull com el vinagre ajuden a neutralitzar l’àcid fític, un antinutrient present de manera natural en els llegums i que interfereix en l’assimilació del ferro i del calci. A banda, amb el remull escurcem el temps de cocció.
L’endemà, esbandim les llenties sota l’aixeta i les posem a bullir amb l’alga kombu, que té la propietat d’estovar els llegums i fer-los més digestius.
Aquesta recepta només té dos secrets: (1) apagar el foc en el moment precís, abans les llenties no comencin a desfer-se, (2) escórrer-les a consciència.
Triturem les llenties amb la batedora (no cal amoïnar-se si se n’escapa alguna de sencera. De fet, millor si el puré no és homogeni).
Incorporem el coco ratllat.
Condimentem segons ens dicti la inspiració: amb accent indi o amb accent mediterrani.
Salpebrem.
Ho barregem i ho deixem reposar fins que es refredi, una hora com a mínim. En principi, la massa queda prou consistent com per permetre’ns modelar les boletes amb facilitat. Si veiéssim, però, que ha quedat massa enganxosa, podem afegir-li una mica de farina de galeta per compactar-la. I si ha quedat massa eixuta, podem afegir-li un ou.
Un cop tinguem les boletes, les passem per ou deixatat, després les arrebossem amb farina de galeta i finalment les fregim (com es pot apreciar a les fotografies, m’agrada afegir unes llavors de sèsam o de gallaret a la farina de galeta).
A l’hora de presentar-les a taula, tenim diverses opcions:
- amb una salsa de tomàquet casolana
- amb una salsa de iogurt, que perfumarem amb alguna herba fresca picada (julivert, coriandre, fonoll…)
- amb un puré de patata o de moniato
Si acompanyem aquestes boletes d’una mica d’arròs i d’una amanida, tindrem un dinar complet i variat. També podem presentar-les tal qual, acabades de fregir i ben calentes, com una tapa original
Farigola i Cúrcuma 