Albergínies glacejades

Encendre el forn al mes d’agost? Potser no és tan desassenyat com sembla. D’una banda, ens permet aconseguir la textura fondant i melosa d’aquestes albergínies. De l’altra, podem encendre’l i sortir de la cuina durant una estona, de manera que el dinar es faci tot sol. A mi m’agrada acompanyar-les d’una amanida estiuenca de llenties (bàsicament: llenties, cirerols, ceba i blat de moro) i d’unes cullerades refrescants de iogurt cremós. Un dinar rodó, sincerament.

Per a dues persones, calculem:

• 2 o 3 albergínies (millor les que tenen la pell ratllada o blanca)
• Per a la salsa:
  • oli d’oliva: 4 culleradetes
  • tahina (crema de sèsam torrat): 3 culleradetes
  • tamari (salsa de soja): 2 culleradetes
  • xarop d’auró (o mel): 2 culleradetes
  • suc de llimona: 2 culleradetes
  • curri: 1 culleradeta
  • cúrcuma en pols: 1 culleradeta (opcional)
• Per acompanyar: iogurt cremós, a l’estil grec

Abans de res, encenem el forn (part de dalt i de baix) a 180ºC.

Triem la safata més gran que tinguem i la cobrim amb paper encerat.

Rentem les albergínies i les tallem a llesques de mig centímetre de gruix. Les distribuïm sobre la safata, l’una al costat de l’altra.

En un bol a part, preparem la salsa: ajuntem i barregem tots els ingredients, fins que tinguin una consistència de mel. No cal dir que les proporcions es poden variar segons els gustos personals. Això sí, la tahina torrada (la mateixa que es fa servir per preparar l’humus) li dóna el toc de gràcia. Aviat penjaré la recepta per fer-ne a casa.

Pinzellem la cara superior de les albergínies amb la salsa.Finalment, les decorem amb unes llavors de sèsam.I cap al forn, on les deixarem uns 40 minuts (punxeu-les per comprovar que estan ben tovetes i tendres, perquè no hi ha res més trist que una albergínia crua… o socarrimada). Els últims minuts, pugem la safata al gratinador perquè les llavors de sèsam es torrin una mica.

Si les servim acompanyades d’una tassa generosa de iogurt cremós (o d’aquella salsa grega anomenada tzatziki, amb cogombre ratllat), crearem un contrast fantàstic de temperatures i de sabors. A més, val la pena aprofitar que és temporada d’albergínies, i que tenen aquella textura suau i melosa que es desfà a la boca. Quina diferència amb les albergínies que podem trobar a l’hivern: recordeu Charlie Chaplin a La quimera de l’or menjant-se una sabata? Doncs això.

Baba ganoush (crema d’albergínia torrada)

Que l’albergínia és una de les hortalisses més versàtils ho demostra aquesta recepta originària del Mediterrani oriental (a cada país la bategen amb un nom: “mutabal” o “baba ganoush” són els més coneguts entre nosaltres). Aprofitem-ho, ara que n’és temporada.

Ingredients:

• 2 albergínies
• 1 gra d’all
• 1 cullerada de tahina (pasta de sèsam)
• un bon raig de llimona
• sal
• pebre
• oli
• llavors de sèsam per decorar

Abans de res, escalivem les albergínies, si pot ser torrant-les directament sobre la flama, ja que ens interessa que agafin un regust fumat.Quan estiguin ben socarrimades les traiem del foc i les emboliquem immediatament amb un paper (millor que no sigui de diari, per la tinta. Un full blanc farà el fet). Les deixem refredar.A l’hora de preparar el plat, pelem les albergínies i els traiem les llavors.

Al pot de la batedora hi aboquem les albergínies escalivades, l’all, el suc de llimona i la tahina. Ho amanim amb sal, pebre i una mica d’oli. Ho batem.

En el moment de servir, decorem amb unes llavors de sèsam torrades. Per fer-ho més autèntic, ho acompanyem d’un pa de pita ben torrat i d’uns festucs.

Per cert, si no tenim tahina podem preparar-la al moment. Només hem de moldre un parell de cullerades de llavors de sèsam al molinet. Aboquem la pasta resultant en una tasseta i l’amorosim amb un rajolí d’aigua i d’oli. Anem remenant fins a obtenir la consistència adequada.

Com més senzilla és una recepta, més importància tenen els detalls. En aquest cas, hem de procurar que les albergínies siguin ben tendres i meloses (és a dir, de temporada) per obtenir la cremositat que busquem. I si trobem la varietat blanca aprofitem l’avinentesa, perquè el seu sabor suau i no gens amargant fa el plat inoblidable.

Farcellets estiuencs d’albergínia amb formatge feta

Temps d’albergínies! Quan està en el seu punt de saó, aquesta hortalissa és melosa, tendra i refrescant. Encara més si podem aconseguir la varietat blanca o ratllada. Heus aquí una manera capriciosa de menjar-la, ideal per a un sopar estiuenc en bona companyia.

Per a dues persones necessitem:

• 2 albergínies de mida mitjana (millor rabassudes que no pas llargarudes)
• feta (formatge grec d’ovella o de cabra)
• orenga
• crema de vinagre balsàmic
• sal
• oli

Abans de res, encenem la planxa a foc mitjà.

Mentre s’escalfa, pelem les albergínies i les tallem longitudinalment per obtenir llesques de mig centímetre de gruix.Distribuïm un pessic de sal sobre la superfície de la planxa. Tot seguit, un raig d’oli. Hi col·loquem les llesques d’albergínia perquè es vagin fent, sense socarrimar-se, fins que estiguin ben tendres.Un cop retirades les llesques del foc, hi col·loquem un dau de feta a l’extrem. Condimentem amb orenga i ho enrotllem amb cura.Subjectem el farcellet amb un escuradents.A l’hora de servir el plat, decorem amb un raig de crema de vinagre balsàmic.La recepta dóna molt de joc i està oberta a múltiples variants, començant per la pròpia albergínia, que podem substituir per carbassó. També podem substituir l’orenga per sàlvia o menta fresca. Finalment, podem experimentar amb una salsa clareta de tahina (crema de sèsam típica del Pròxim Orient) en lloc del vinagre balsàmic.