Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Temps de brots i germinats

És primavera, moment ideal per iniciar-nos en la pràctica dels brots i dels germinats: en aquesta època de l’any, les llavors tenen tantes ganes de créixer que, amb una simple ajuda per part nostra, ens ompliran la cuina de verd i de vida. És una feina que està a mig camí entre la del pagès, la del jardiner i la del cuiner: o potser les implica totes tres a petita escala. Confiem en les nostres capacitats i donem-li la volta a la llei de Murphy: com que pot anar bé, anirà bé.

En entrades anteriors, hem parlat de com fer germinats de fenigrec i germinats de blat. En els germinats, ens mengem la “planta” sencera. Però avui m’agradaria reivindicar els brots (algunes persones en diuen “microverds” o “microgreens”): en aquest cas, només ens mengem la tija i les fulles, mentre que l’arrel, que queda enterrada, la descartem. De fet, ja vam parlar dels brots tendres de xia. En aquella ocasió, vam optar pel que s’anomena un cultiu hidropònic, consistent a fer créixer les llavors simplement amb aigua. El cultiu hidropònic és molt còmode i net, però té l’inconvenient que les llavors creixen fins a un cert punt, i després s’estanquen. Per anar més enllà necessitem alimentar-les amb una mica de terra.

Una mica: n’hi ha prou amb un dit de terra de qualitat que col·locarem al fons d’una safata de plàstic o d’un plat de terrissa. Ruixem la terra amb aigua i a continuació hi distribuïm les llavors que vulguem (l’únic requisit és que siguin ecològiques). Segons la meva experiència, les més ràpides i fàcils de germinar són la mostassa (la number one), la ruca, els créixens, els raves, el trèvol i la xia. D’altres van molt més lentes, com ara el julivert, l’alfàbrega o la pastanaga.Si voleu, podeu posar una capa prima de paper higiènic entre la terra i la llavor, com apareix a la fotografia. Potser és una mica més net, però no és necessari:Ara hem de reproduir a casa les condicions naturals idònies perquè una llavor creixi. És a dir, proporcionar-li humitat i foscor. Durant els primers dies:

  • les ruixarem amb aigua (amb ajut d’un esprai) dos cops al dia
  • les mantindrem tapades (però no de manera hermètica: que puguin respirar) en un armari fosc i temperat

I així durant 3 o 4 dies. Només hem de vigilar que no es quedin ni eixutes ni entollades. Un terme mitjà.

Quan els brots ja hagin crescut un dit, els exposem a la llum (no al sol directe). I seguim amb el nostre ritual de regar-los un o dos cops al dia (a mesura que van creixent, cada vegada requereixen menys aigua).

Quan vulguem, ja podem tallar els brots i consumir-los directament. No cal ni rentar-los ni desar-los a la nevera. Aquí teniu uns exemples.

Brots de ruca:Brots de mostassa:Brots de créixens:Germinats de rave:Germinats de mongeta mung:Germinats d’alfals:L’únic risc d’entrar en aquest món és perdre la xaveta, com em passa a mi cada inici de primavera. No hi ha espai a la cuina per contenir tots els meus brots i germinats:

Com resistir-se a l’encant de veure créixer aquestes plantetes? En pocs dies fan una estirada inaudita, ben amunt, buscant la llum i la vida. Pura màgia, o pura bilogia, no ho sé. En tot cas, és un privilegi tan gran que, quan algú se’m queixa de falta de temps, l’únic que se m’ocorre és mostrar-los aquesta foto:

Anuncis


Brots tendres de xia

Recordeu quan de petits germinàvem una mongeta seca sota una borla de cotó fluix xopada en aigua? La recepta d’avui vindria a ser una variant d’aquell principi tan senzill: fer créixer una llavor sense terra, només amb aigua. He triat la xia (“salvia hispanica”), no pas perquè estigui de moda, sinó perquè és una llavor agraïda (la tindrem crescuda en poc més d’una setmana) i perquè aquesta és l’única manera de germinar-la. Hi ha certes llavors –com ara els créixens, la ruca, la mostassa o la xia– que en un pot de vidre no germinen correctament. Degut al seu alt contingut en mucílag, quan entren en contacte amb l’aigua generen una pel·lícula gelatinosa. Si les fem brotar en un pot, l’únic que aconseguirem serà una pasteta ingovernable. Per tant, millor fer-les créixer en petites safates, procurant que no quedin amuntegades.

Necessitem:

  • un grapat de llavors de xia
  • una safata de plàstic
  • paper de cuina, o paper higiènic, o tovallons de paper, o cotó fluix…
  • un esprai amb aigua

El millor d’aquesta recepta és que no requereix cap aparell sofisticat. A mi m’agrada reaprofitar les petites safates de plàstic que, vulguis que no, t’acabes enduent a casa després de cada compra. D’aquesta manera els dono un nou ús. En tinc de totes les mides i fondàries, i vaig provant… És clar que també serveix un plat de ceràmica, per exemple, o una safata de vidre. Però per començar trobo que amb un recipient de plàstic n’hi ha ben bé prou.El procediment no té cap secret. Hem de reproduir a casa les condicions ideals que es donen a la natura perquè una llavor es desvetlli. Bàsicament, foscor (els primers 2-3 dies), humitat i escalfor. Si tenim això present, la intuïció ens dictarà la resta. Som-hi.

Encoixinem el fons del recipient amb un dit de paper.El ruixem amb aigua.

Hi escampem les llavors, de manera que quedin uniformement distribuïdes (no es fàcil, perquè rodolen i van on volen).Les tornem a ruixar procurant que quedin ben xopades (però no ofegades).Aleshores cobrim el recipient (amb un altre recipient de plàstic o de cartró) i el desem a l’armari de la cuina.Les ruixem 2-3 cops al dia, amb la intenció de mantenir-les permanentment humides.

Quan les llavors comencin a germinar, després d’un parell o tres de dies, ja les podem destapar i treure-les a la llum (mai al sol directe, perquè són criatures sensibles). Les seguim ruixant com sempre.

Quan assoleixin la mida adequada (entre 1 i 2 setmanes), tallem els brots arran i els afegim a les amanides.

Els brots i els germinats ens permeten fer realitat el somni de tenir un petit hort urbà, ni que sigui a escala modesta. A banda que no hi ha res comparable a la satisfacció de veure créixer aquests cossets minúsculs, la força amb què empenyen amunt, com s’inclinen buscant la llum del sol… Si us hi aficioneu, el pas següent és col·locar un ditet de terra al fons del recipient: aleshores encara creixen amb més vigoria. I experimentar amb altres llavors (els créixens i la ruca van ser creats per a principiants). Però això serà un altre capítol.