Sopa de remolatxa i castanyes (“Borscht”)

El “borscht” és una sopa típica dels països eslaus. Tradicionalment s’elabora amb remolatxa, que li dóna aquesta tonalitat vermellosa, tirant a magenta, tan característica. La recepta que us presento incorpora castanyes somalles (“pilongas”, en castellà) en substitució de les patates. Gràcies al seu alt contingut en midó, les castanyes atorguen a la sopa una consistència molt agradable, un punt espessa, i un gust especial. Com sempre, però, cal pensar-hi per endavant, ja que les castanyes seques demanen un remull d’unes 8 hores.

Per a 4 bols:

• 1 ceba mitjana
• 2-3 remolatxes mitjanes
• 1 branca d’api
• 1 pastanaga
• 1 fulla de col llombarda (o de col verda)
• 1 poma golden
• 1 grapat generós de castanyes somalles
• Condiment:
  • llavors d’alcaravia (1 culleradeta)
  • 1 fulla de llorer
  • 1 pessic de farigola
• Sal i pebre
• Oli d’oliva
• Llimona
• Iogurt cremós

Abans de res, haurem deixat les castanyes en remull, un mínim de 8 hores.El més entretingut de la recepta és tallar les verdures a daus petits i regulars. Per a les remolatxes, el mètode més eficient és tallar-les primer a rodanxes, després a tires, i finalment a daus. Això sí, els dits us quedaran tacats durant unes hores… però no passa res.

Arribada l’hora de cuinar la sopa, triarem dues cassoles: en una, hi posarem a bullir 1 litre d’aigua aproximadament; en l’altra, hi abocarem un bon raig d’oli on saltejarem les verdures.

Comencem saltejant els daus de ceba, uns 5 minuts.

Quan la ceba s’hagi estovat, la condimentem: alcaravia, llorer i farigola.

De seguida incorporem les altres verdures, igualment tallades a daus petits: l’api, la pastanaga, la col, la poma i la remolatxa. No cal posar-les totes cada vegada: podem jugar amb el que tinguem al rebost.

Escorrem les castanyes, les tallem en 3 o 4 trossos i també les incorporem a la cassola.

Ho salpebrem i ho reguem amb l’aigua bullint.

Abaixem el foc, tapem la cassola i deixem que faci xup-xup uns 20 minuts.

En apagar el foc, afegim un raig de llimona (o, encara millor, un bocí de llimona confitada).

Servim la sopa en petits bols.

L’adornem amb una bola de iogurt cremós i la coronem amb l’herba fresca que tinguem a mà. L’anet és la més típica, però queda igual de bé amb julivert, amb fonoll o –com a la fotografia– amb uns brots verds.

El “borscht” s’acompanya d’una bona llesca de pa de sègol untada generosament amb mantega. No cal que us digui que és ideal per a l’hivern. Aquests dies de fred, una sopa de remolatxa i castanyes ens proporciona escalfor interna durant hores. 

Kichadi

La medicina mil·lenària de l’Índia, l’ayurveda (literalment, “ciència de la vida”), considera aquest plat poc menys que miraculós. La seva combinació ajustada d’arròs, llenties i espècies el fa recomanable per a persones dèbils o en procés de recuperació. Ha de ser bo per força, ja que es consumeix des de fa 3.500 anys. Un bon kichadi incorpora una mica de tot: una mica de llegum, una mica d’arròs, una mica de verdures i un toc d’espècies. Tot junt a l’olla, bullint i ben avingut. Això explica que, a l’Índia, els governs de coalició es coneguin com a governs-kichadi, perquè integren en un mateix projecte polític elements molt diversos. Però millor deixem la política i ens centrem en el que importa: les virtuts guaridores d’aquest plat. Jo el trobo tan reconfortant com una bona sopa de farigola. Per això avui el comparteixo amb vosaltres.

Kichadi, o kichari, o kichdi… es pot dir de mil maneres. El secret rau en la combinació harmoniosa de 4 elements (com sempre, indico les quantitats per a 2 persones):

1. 60 grams d’arròs (pot ser blanc, integral o semiintegral; pot ser basmati, thai o del país)
2. 60 grams de llenties pelades i partides, ja que són les més digestives. Podem fer servir llenties roses (cada vegada més habituals als comerços de casa nostra) o llenties grogues (les anomenadas mung dal, que podem adquirir a les botigues de productes asiàtics… o per internet, és clar)
3. Una selecció de verdures (triar-ne 2 o 3): ceba, pastanaga, carbassa, pèsol, api, fonoll… tallades a daus petits.
4. Dues cullerades de salsa de tomàquet (opcional)
5. Les espècies. Podem optar per un curri casolà o bé podem improvisar una selecció amb:

• comí mòlt: 1/2 culleradeta (de les de cafè)
• coriandre mòlt:  1/2 culleradeta
• gingebre fresc o sec: 1/2 culleradeta
• cúrcuma en pols: 1/2 culleradeta
• cardamom verd mòlt: 1/4 culleradeta
• pebre negre: 1/4 culleradeta
• 2 fulles de llorer

La nit abans deixem en remull l’arròs i les llenties. Amb aquest simple gest, estalviem temps de cocció i guanyem digestibilitat. L’endemà, els esbandim sota l’aixeta i els escorrem.Som-hi.

En una cassola posem a bullir un litre llarg d’aigua.

En una altra cassola escalfem una mica d’oli (o ghee) i hi saltem les verdures tallades a daus. Jo acostumo a fer ceba, api i pastanaga:Quan les verdures s’hagin estovat una mica, les perfumem amb les espècies (o amb curri).

Incoporem l’arròs i les llenties.

Tot i que és opcional, si tenim a mà una bona salsa de tomàquet podem afegir-n’hi una o dues cullerades. El resultat final és més gustós.Li donem un parell de voltes ràpides i ho reguem amb l’aigua bullent.

Ho salem i ho tapem. Ha de fer xup-xup el temps necessari perquè les llenties i l’arròs quedin ben cuits, fins i tot una mica desfets, i tot plegat adquireixi una consistència caldosa, ni massa eixuta ni massa líquida. Si cal, durant la cocció podem incorporar més aigua.

Apaguem i ho deixem reposar 5 minuts. Mentrestant, preparem els últims detalls amb què adornarem el plat: (a) unes rodanxetes de llimona, (b) un grapadet d’herbes fresques (julivert, coriandre… o germinats).

Tradicionalment, s’acompanya d’un got de iogurt natural servit al costat.

Aquesta és la recepta d’un kichadi ideal. Però ja sabem que aquests dies no podem disposar dels ingredients que voldríem (el coriandre fresc, per exemple, fa setmanes que no apareix per casa, i com l’enyoro!). Hem de fer de més i de menys amb allò que tenim al rebost, agusar l’enginy i reinventar els plats que ens agraden. De tota manera, recordeu que un kichadi és un plat humil i senzill, una mica d’aprofitament. Aleshores, si tenim un grapat d’arròs i llenties, alguna verdura i alguna espècie al rebost, el deixarem escapar?

Sopa aromàtica de llenties roses

Les llenties roses són un tresor a reivindicar: (1) no demanen remull, (2) es couen en 20 minuts, (3) tenen una textura cremosa i vellutada. Per aquests tres motius, resulten ideals a l’hora de preparar potatges i sopes reconfortants, d’aquelles denses, hivernals, que fan remor de xup-xup i guareixen l’ànima. Si a sobre vénen condimentades amb espècies, poca cosa més podem demanar.

Calculem, per a 2 tassons ben plens:

• 150 g de llenties roses
• 1 ceba mitjana trinxada
• 3 grans d’all trinxats
• alguna verdura que tinguem a mà, tallada a daus petits (moniato, pastanaga, fonoll, api…)
• 4 tomàquets sucosos ratllats. En cas de necessitat, podem fer servir un tomàquet en conserva de confiança (com ara el “Tomàquet concentrat” de Cal Valls)
• espècies:
  • 2 cullerades de curri casolà (també podem improvisar una barreja amb comí mòlt, coriandre mòlt, cardamom mòlt, cúrcuma i pebre negre)
  • 1 cullerada de gingebre fresc trinxat
• unes fulles de coriandre fresc
• 1 llimona
• 1 cullerada de ghee (es pot substituir per oli)
• sal
• 1 litre d’aigua

Abans de res, posem a bullir 1 litre d’aigua.

En una cassola a part, aboquem una cullerada de ghee: hi saltem la ceba, l’all i el gingebre durant 5 minuts.

Hi afegim la verdura (la pastanaga i el moniato són els meus preferits per a aquesta sopa).

Ho condimentem amb el curri. Li donem un parell de voltes.

De seguida incorporem el tomàquet, les llenties esbandides sota l’aixeta i un parell de rodanxes fines de llimona (amb pell i tot).

Ho reguem amb l’aigua, ho salem, ho tapem i deixem que faci xup-xup entre 20 i 30 minuts. Un cop veiem que les llenties estan mig desfetes, apaguem el foc.

A l’hora de servir, decorem amb el coriandre fresc i un parell de rodanxes més de llimona. Ens ho mengem acompanyat d’unes llesques de pa de poble o, a la manera índia, d’un bol d’arròs bullit.

Aquesta sopa es congela bé. O sigui que podem augmentar les quantitats per tenir-ne a mà quan ens convingui. Ara bé, tota sopa demana ser compartida. Així que una altra opció és oblidar-nos del congelador i convidar els amics a dinar.