Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Melmelada de saüc

Entre finals d’agost i començaments de setembre, les baies del saüc assoleixen el punt òptim de maduració. Aprofitem-ho per collir-ne un bon cistell. Un cop a casa, les baies ens proporcionaran una melmelada de color i sabor axocolatats que recorda força la de móres. Als països anglosaxons, la melmelada d’elderberry té molt bona reputació, tant pel sabor com per les propietats medicinals que se li atribueixen (com ara mantenir a ratlla els refredats hivernals). A casa nostra, en canvi, no sembla que aquesta planta desperti grans passions entre els humans. Sí entre els ocells, però, que celebren autèntics tiberis a l’aire lliure (com evidencia el tint amoratat que durant aquesta època de l’any prenen els seus excrements).

Necessitem:

  • uns 500 g de baies ben madures de saüc
  • uns 200 g de sucre de panela
  • 1 poma (n’aprofitarem la pell)
  • 1 llimona (n’aprofitarem el suc i la pela tallada a tiretes)
  • 1 culleradeta de vainilla natural en pols

Abans de res, hem d’anar a collir les baies. Triarem només les inflorescències amb els fruits més foscos i madurs, d’un negre violeta, i descartarem els vermells o verds -com els que apareixen a la tercera fotografia-, perquè en grans quantitats poden resultar tòxics.Un cop a casa, desgranem les branquetes. No és tan laboriós com pugui semblar. Sostenim la branca amb una mà i amb els dits de l’altra tibem suaument avall: les baies segueixen amb facilitat.Les pesem i les rentem amb cura, perquè les baies madures són força fràgils i no volem que se’ns dessagnin abans d’hora.A partir d’aquest moment, seguim el mateix procediment que per a la melmelada de móres. És a dir:

  1. Aboquem les baies a la cassola
  2. Encenem el foc
  3. Hi afegim el sucre, la poma ratllada amb pell i el suc de llimona
  4. Li fem unes passades amb la batedora per desfer una mica les baies, amb cura de no reduir-les a un puré massa fi
  5. Afegim la pela de la llimona a tires
  6. Deixem que bulli, remenant sovint, entre mitja hora i tres quarts (si veiem que queda massa espessa, li afegim un rajolí d’aigua)
  7. L’envasem en pots esterilitzats, tal com s’explica a l’entrada de la melmelada de préssec.

El saüc és un arbre màgic que ha captivat la imaginació dels poetes. Mentre escampo una cullerada densa d’aquesta melmelada a l’hora de l’esmorzar, em ve al cap un poema en prosa del llibre “Baies”, de Susanna Rafart: “La força de la poesia és la força del saüc, amarga i plena, ascendent en el triomf de la flor blanca, crescuda enmig dels marges d’una terra innoble. Qui en resisteix l’expandida dolcesa? Qui, finalment, es dóna al seu tribut, miraculós destret de la bellesa, pols i cadàver d’erms abandonats? Arreu i enlloc instal·la amb pobresa la seva neu corrupta: és la seva força, la força del que segrega i mor, la força del verí que el cor altera, la força d’un corrent desfermat de baies negres que sepulta la terra de la llum”.