Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Guacamole

Avui ens desviem una mica de la nostra geografia indo-mediterrània habitual i ens desplacen fins a Mèxic per retre-li tribut a aquesta meravella anomenada guacamole. Una amanida diferent, mantegosa i refrescant alhora, fàcil de preparar però amb el seu punt de sofisticació.

Per preparar un guacamole ens caldrà:

  • 1 alvocat madur
  • 1 tomàquet d’amanir grosset
  • 1 ceba petita (millor si és tendra)
  • un grapat de coriandre fresc

La clau d’un bon guacamole és que l’alvocat estigui en el punt òptim de maduresa. Si està massa verd, costarà d’aixafar i tindrà un final amargant. Si està massa madur, és possible que presenti clapes fosques. Sabrem que està en el punt ideal quan la carn cedeixi una mica en pressionar-la delicadament amb els dits. Amb tot, no hi ha trucs infal·libles: com el meló, fins que no s’obre no se sap.

En deu minuts ho tindrem enllestit. Comencem per les verdures:

Pelem el tomàquet, l’espinyolem i el tallem a daus petits. El reservem en un bol.

Pelem la ceba i la trinxem amb el ganivet. La incorporem al bol.

Rentem el coriandre i el picolem. L’incorporem al bol.

Ara pelem l’alvocat i el tallem a trossos. Amb l’ajut d’una forquilla, l’aixafem en un plat a part.

Ja podem ajuntar tots els ingredients i barrejar-los amb cura.

Amanim: sal, pebre, vinagre i oli. (Parèntesi per als més agosarats: unes gotetes de salsa tabasco)

Muntem el plat, col·locant el pinyol de l’alvocat al centre: sigui bruixeria o no, així evitem l’ennegriment.

És ideal acompanyar-lo de nachos (triangles de blat de moro fregit) o de torradetes.

Novament, les presses no són benvingudes a la cuina: substituir el tallat a mà de les verdures per un cop estrident de batedora és una heretgia. Hem d’evitar convertir el guacamole en una pasta fina i plana sense personalitat. Anar-hi descobrint bocins de ceba i de tomàquet és motiu d’alegria. I l’alegria no admet negociacions a la baixa.

Anuncis