Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Moniatos amb ceba caramelitzada i parmesà

A casa nostra el moniato és un tubercle clarament desaprofitat. Hi ha qui només el tasta per Tots Sants, torrat al forn, i encara gràcies. La recepta d’avui és una combinació audaç de dolç i salat: d’una banda, tenim la dolçor natural del moniato i de la ceba caramelitzada; de l’altra, el contrapunt salat que atorguen els encenalls de parmesà i les tàperes. Preparat d’aquesta manera, el moniato recupera el protagonisme que es mereix, reconvertit en entrant o acompanyament de primera. 

Calculem:

  • 2 moniatos grossos (1 per persona)
  • 2 cebes de Figueres grosses
  • parmesà (tallat en encenalls)
  • 1 cullerada de tàperes
  • 1 cullerada de pinyons
  • coriandre o julivert fresc
  • xarop d’auró (o mel)
  • sal, oli, vinagre

Abans de res encenem el forn a uns 220ºC.

No cal pelar els moniatos; n’hi ha prou amb rentar-los enèrgicament sota l’aixeta. Un cop nets, els tallem per la meitat i els practiquem unes petites incisions amb el ganivet perquè es coguin abans. Els condimentem amb sal i oli. Els enfornem uns 45 minuts (caldrà punxar-los per comprovar si estan cuits).Mentrestant ens concentrem en la ceba, perquè la caramelització demana el seu temps.

Aboquem un raig generós d’oli en una cassola. Abans l’oli no estigui massa calent, incorporem la ceba tallada a mitges llunes fines (si l’oli està massa calent, la ceba se sobta i en pocs minuts se socarrima). Salem. Remenem de tant en tant, tenint en compte que el procés requereix uns 20 minuts.

El cuiner català Josep Lladonosa explica com caramelitzar una ceba sense que quedi massa oliosa: quan veiem que corre el perill de cremar-se, en lloc d’afegir-li més oli incorporem un rajolí d’aigua. Al cap de pocs minuts, si cal, repetim el procés. I així fins a un màxim de 3 vegades.

Quan veiem que la ceba està melosa i que ha adquirit un color entre daurat i torrat, la desglacem amb una cullerada de vinagre i una de xarop d’auró. Ho cuinem uns pocs minuts més. En apagar el foc, hi afegim les tàperes. A banda, torrem els pinyons en sec en una paella sense oli.Calculem dues barquetes de moniato per persona: les col·loquem al plat i distribuïm per damunt la ceba caramelitzada, els pinyons torrats, els encenalls de parmesà i el coriandre fresc. Finalment, ho amanim amb pebre negre acabat de moldre i un raig d’oli.

Si teniu llar de foc, podeu fer els moniatos sencers al caliu: després només us caldrà partir-los pel mig i farcir-los com indica la recepta. Possiblement, us quedaran encara més dolços i tendres. L’única raó de fer-los partits és escurçar el temps de cocció. I si no voleu fer-los ni al caliu ni al forn, sempre queda l’opció de bullir-los sencers. És difícil trobar excuses per no córrer a preparar aquest plat, tan reconfortant ara que el fred de l’hivern ja treu el nas.

Anuncis


Púding de moniato amb cobertura de coco

Quan era petita, el moniato només apareixia a taula la nit de Tots Sants, al costat de les castanyes. Una aparició incomprensiblement efímera per a una hortalissa tan deliciosa i versàtil. Des de fa uns anys, però, les coses estan canviant, i no són pocs els restaurants que serveixen moniato en forma de crema de verdues, de pastís o de xips. De fet, el podem tractar com una patata, tot i que hem de comptar amb el seu sabor dolcenc (així l’anomenen en anglès, “sweet potato”). Avui us proposo un púding de moniato molt agradable de fer i encara més agradable de menjar.

Necessitem:

  • uns 750 g de moniatos crus (l’equivalent a 2-3 moniatos mitjans)
  • 50 g de sucre de canya
  • 2 ous
  • espècies:
    • canyella en pols (1 culleradeta)
    • gingebre en pols (1 culleradeta)
    • cardamom en pols (1 culleradeta)
    • vainilla en pols (1/2 culleradeta)
  • oli per pinzellar el motlle
  • un pessic de sal
  • coco en pols

Posem els moniatos sencers i amb pell a bullir mitja hora, aproximadament, o fins que els punxem i estiguin tendres. Una altra opció és torrar-los al forn (triguen més, però s’accentua la seva dolçor natural). Un cop cuits, deixem que es refredin mínimament per poder pelar-los. Tot seguit, els triturem amb la batedora i els reservem.

Encenem el forn i el gratinador a 175º.

En un bol, aboquem els ous, el sucre, les espècies i el pessic de sal. Ho barregem amb un batedor manual (no cal muntar els ous, simplement es tracta de mesclar els ingredients a consciència).

Tot seguit, incorporem els moniatos triturats.Pinzellem un motlle amb oli i hi aboquem la barreja, que de moment és força líquida.

El col·loquem a la part central del forn, uns 40 minuts: quan punxem el púding amb una barnilla i surti seca, ja el tenim. El deixem refredar abans de desemmotllar-lo. Un cop fred, el decorem amb coco sec.

Confesso que no sóc especialment aficionada a fer pastissos, sobretot perquè no m’avinc gaire amb els llevats, les farines i les quantitats astronòmiques de sucre que cal emprar. Per això trobo que aquest púding és ideal: ràpid de fer i saludable. Més que una llaminadura intranscendent és una bomba nutritiva.