Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Amanida primaveral de flors de l’hortet

Aquesta amanida és un intent de portar la primavera al plat i obtenir així una dosi extra de colors i d’alegria. Les fulles verdes de l’enciam es vesteixen de festa gràcies als pètals de les diverses flors comestibles que ara creixen a l’hort i al camp (les de les floristeries són aptes per mirar, però no per consumir, ja que estan molt tractades químicament). Mentre ens mengem aquesta amanida ens sentim com una abella xuclant nèctar a ple sol.

Per a aquesta ocasió, he triat les flors següents (de dalt a baix, i d’esquerra a dreta):

  • la flor del romaní és petita, delicada i molt aromàtica
  • la flor de la sàlvia té un lila una mica més intens
  • la flor de la malva aporta el tercer matís lilós
  • els pètals de calèndula introdueixen una nota groga i ataronjada
  • les minúscules flors de farigola vénen carregades de perfum
  • amb la flor de la borratja (o borraina) només hem de tenir la precaució de separar el calze pilós de la corol·la, que és la part comestible
  • unes poques flors de camamilla
  • uns pètals de rosella, que introdueixen un toc cromàtic vermell

Altres flors que hi podríem afegir són la rosa, la violeta, el pensament, l’espígol o el gessamí.

Les hem de manipular amb molta cura, perquè els pètals són fràgils i amb no res es malmeten. Més que rentar-los sota el raig directe de l’aixeta, farem bé de netejar-los amb un drapet o amb un pinzell. De vegades, fins i tot n’hi ha prou bufant una mica.

Tret de les flors de les plantes aromàtiques (farigola, romaní, sàlvia, orenga, alfàbrega, espígol), els pètals no són especialment gustosos. Alguns, com els de calèndula o camamilla, tenen un petit regust amargant que no resulta, però, desagradable. De tota manera, la principal virtut de les flors no és gustativa, sinó visual.

Per no trencar l’harmonia, en aquesta ocasió les acompanyem d’unes fulles d’enciam, uns bocins de formatge de cabra i unes pipes de gira-sol torrades en sec a la paella. Un toc de sal, vinagre i oli basten per completar el plat. Sense estridències.

Ara com ara, les flors s’han escapat del discurs dietètic oficial. Millor. M’estimo més no saber si tenen vitamines, proteïnes o hidrats de carboni. Aprofito aquest silenci per donar-los la benvinguda i gaudir-les amb els ulls ben oberts. La primavera és a taula!