A finals d’estiu, els carbassons semblen obeir el mandat bíblic de créixer, multiplicar-se i escampar-se per la faç de la terra (si més no, la de l’hort). Per aprofitar l’excedent inexhaurible de carbassons que m’arriben de Cal Xic gràcies a la generositat del Jordi i la Leonor, he estat buscant maneres de cuinar-los que vagin més enllà de la crema de carbassó. La recerca –crec– no ha estat debades.
Per a unes 18-20 unitats, necessitem:
- 1 carbassó gran
- parmesà ratllat (3 cullerades)
- farina de galeta (3 cullerades)
- orenga (1 cullerada)
- pebre vermell (1/2 cullerada)
- oli
- sal
Abans de res, encenem el forn a 180ºC.
Si el carbassó és de confiança, el raspallem sota l’aixeta i en conservem la pell.
Si és molt llarg, el tallem en dos. Agafem cada meitat i en fem uns talls (tres o quatre) en forma de falca. 
Reunim les tires de carbassó en un bol. Afegim un raig d’oli i les remenem perquè en quedin ben impregnades.
En un plat a banda, preparem l’arrebossat: barregem el parmesà, la farina de galeta, l’orenga, el pebre vermell i la sal (les proporcions que he donat són orientatives i farem bé d’ajustar-les als nostres gustos personals… així com provar altres variants: amb farigola, amb pebre negre, amb all en pols, etc.).
Ara arrebossem les tires de carbassó, pressionant-les lleugerament sobre la barreja per tal que quedin més o menys recobertes (no en excés: no volem formar una capa massa gruixuda).
Les anem dipositant a la safata del forn, l’una al costat de l’altra, sense amuntegaments.
Les introduïm al forn, entre 15 i 20 minuts (depèn de si el carbassó ens agrada més grenyal o més tou).
Aquestes delícies s’han de menjar: (1) acabades de treure del forn, quan encara conserven un punt cruixent i quan tota la casa fa una olor irresistible de parmesà, (2) amb les mans.
Per cert, qui era, que no li agradaven les verdures?
Farigola i Cúrcuma 