Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Meetha Daliya (Farinetes dolces de blat i cardamom)

En hindi, meetha significa “dolç” i daliya fa referència a un tipus de blat escairat que nosaltres coneixem com a búrgul, amb el qual al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient s’elaboren plats com ara el tabulé o les croquetes mercimek koftesi. És la primera vegada, però, que veig el búrgul en versió dolça, cuinat amb llet, sucre i espècies. Aquest plat està considerat l’esmorzar ideal per a la canalla, les persones convalescents i tots aquells que no tinguin la panxa gaire fina. Encara que no encaixem en cap d’aquestes tres categories, res no ens impedeix beneficiar-nos de les seves bondats i, sobretot, de l’energia que proporciona. No hi ha millor manera de començar el dia que amb un chai, un bol de papaia fresca i una porció de daliya.

Com passa sovint amb les receptes populars, també d’aquesta en trobem mil variants. Com que per algun lloc hem de començar, aquesta és la meva proposta.

  • 1/4 de tassa de búrgul (o blat escairat)
  • 1 tassa de llet sencera
  • 1 tassa d’aigua
  • 1 cullerada de ghee (mantega clarificada)
  • un grapat de fruits secs (anacards, ametlles o festucs crus)
  • un grapat de panses
  • entre 2 i 4 beines de cardamom verd
  • sucre (segons ens agradi més o menys dolç)
  • sal

Aboquem el ghee a la cassola i, tot seguit, el búrgul. Remenem durant uns minuts, fins que el blat comenci a daurar-se.

Cap al final del procés de torrat, incorporem les beines de cardamom (abans, les haurem obert lleugerament per comprovar que les llavors interiors siguin ben negres i aromàtiques. Per a més explicacions, vegeu la recepta del masala chai).

Ho reguem amb l’aigua i la llet. Tapem la cassola, abaixem el foc i ho deixem coure uns 10 minuts, remenant de tant en tant. El blat ha de quedar molt desfet, fins a adquirir consistència de farinetes o de “porridge”.

Cap al final de la cocció, afegim el sucre i el pessic de sal. Remenem, apaguem el foc i deixem reposar un parell de minuts.

Mentrestant, filetegem els fruits secs, que serviran per decorar el plat. Val a dir que, en algunes de les versions més agosarades, els fruits secs es torren uns instants a la paella amb una altra cullerada de ghee (persones a dieta, millor abstenir-se’n).

Aquest plat té moltes variants, la més sorprenent de les quals és la salada, que incorpora verdures (pèsols, blat de moro, mongeta tendra…) i prescindeix de la llet. Però la textura cremosa que li atorga la llet i la delicadesa del cardamom em fan preferir-ne la versió dolça. I una última observació: si el cardamom sencer us desagrada, no costa gens treure’n les llavors i matxucar-les al morter.

Anuncis


Croquetes de llenties roses (“Mercimek koftesi”)

Aquestes minicroquetes d’origen turc són molt més lleugeres que les croquetes tradicionals, ja que prescindeixen del procés final d’enfarinat i fregit. Són capritxoses i refrescants, amb un punt picant. Acompanyades d’una amanida verda, constitueixen un dinar lleuger. Ah! I sobretot són ideals per compartir.

Per a 2 persones (en surten unes 16 unitats), necessitem:

  • 100 g de llenties roses
  • 75 g de búrgul (el búrgul és blat escairat i precuinat)
  • 1 ceba gran trinxada ben petita
  • 2 tomàquets pelats, espinyolats i picats petits
  • herbes i condiments: un grapat generós de julivert, una fulla de llorer, una culleradeta de llavors de comí (mòltes al moment), una culleradeta de llavors de coriandre (mòltes al moment), un parell de bitxos (sense llavors i trinxats).

Esbandim les llenties sota l’aixeta i les fem bullir amb 3/4 de litre d’aigua, la fulla de llorer i una mica de sal. Tapem la cassola i les deixem al foc entre15 i 20 minuts.

Mentrestant, preparem el sofregit: aboquem un raig d’oli en una paella i sofregim la ceba fins que s’estovi i sigui gairebé transparent. Salem i condimentem amb el comí, el coriandre i el bitxo. Li donem un parell de voltes. Incorporem el tomàquet i deixem que es concentri.

Amb un ull, vigilem les llenties. Compte! No volem que absorbeixin tota l’aigua. Si cap al final de la cocció veiem que s’estan quedant eixutes, els afegim més líquid. Per què necessitem aquest excedent d’aigua? Doncs perquè en apagar el foc incorporarem el búrgul immediatament i remenarem bé. El búrgul té un procés de cocció semblant al del cuscús: no ha de bullir, només hidratar-se uns deu minuts amb aigua molt calenta.

Passat aquest temps, destapem la cassola: hi aboquem el sofregit i el julivert picolat. Ho remenem bé i ho deixem unes poques hores perquè la massa es refredi i els gustos s’accentuïn.

Ja només cal formar petites croquetes i servir.

Un últim consell: si a l’hora de formar les croquetes veiem que la massa ha quedat molt eixuta i se’ns engruna entre els dits, podem afegir-li una mica més d’aigua i pastar-la bé.


Aquestes minicroquetes es poden servir acompanyades d’un gotet de iogurt amb curri (només cal dissoldre una culleradeta de curri en un iogurt i una punteta de sal). Una altra opció és afegir a la massa, en l’últim moment, formatge “feta” esmicolat. Això sí, l’únic element innegociable és la manera de menjar-nos-les: res de forquilla i ganivet; només es poden menjar amb les mans.