Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Pomes amb xocolata i espècies

¿Podem llepar-nos els dits amb unes pomes bullides? Abans de respondre, llegiu la recepta.

Ingredients (ajustant les quantitats als gustos personals):

  • pomes golden
  • xocolata negra (70% de cacau mínim)
  • espècies i condiments:
    • pela de llimona
    • canyella mòlta
    • gingebre fresc ratllat
    • cardamom verd triturat al moment
    • pebre rosa (opcional)
    • un pessic de sal

Primer, reunim unes quantes pomes golden de bona qualitat. Aquestes són de muntanya: petites, una mica arrugadetes, però dolces i anisades com poques:Rentem les pomes i els treiem el cor, fent espai per al farciment.

Tallem la xocolata grosserament (tant li fa, perquè amb la cocció perdrà la compostura).

Preparem les espècies i condiments:

  1. ratllem la pela de la llimona
  2. piquem el gingebre ben fi
  3. matxuquem el cardamom al morter

Ara ho ajuntem tot en un bol:

  1. La xocolata
  2. Les espècies i condiments:
    1. Llimona
    2. Gingebre
    3. Cardamom
    4. Canyella
    5. Pebre rosa
    6. Sal

Farcim les pomes amb la barreja.

Les col·loquem en una cassola amb un dit d’aigua al fons.Les fem bullir, tapades, uns 10-15 minuts.Quan destapem la cassola, hi trobarem la xocolata fosa, brillant i compenetrada amb les espècies. I la carn de les pomes clivellada i prometedora.

I aquesta és la màgia que ens farà llepar-nos els dits: allà on abans hi havia el cor de la poma, ara hi batega xocolata perfumada amb espècies. Per cert, aquesta recepta és una adaptació d’una que apareix al llibre de la Sílvia Abril, “Com a mi m’agrada”, ple de receptes senzilles i bones per resoldre el dia a dia.

Anuncis


Figues gregues

No sé on he llegit que la figa era el menjar predilecte de Plató, i que per això va batejar-la com la “fruita dels filòsofs”. Si és així, em declaro platònica des d’ara mateix. Cada fruita té les seves virtuts, i no és qüestió d’haver-ne de triar una en detriment de les altres. Però les figues fresques ho tenen tot: un color preciós, una textura lleument cruixent i una dolçor natural inimitable. En honor a Plató, he batejat aquestes postres com a “figues gregues”. Som-hi, comencem a filosofar… 

Per a dues copes:

  • unes cullerades de iogurt grec (millor de cabra o d’ovella, per donar-li un toc més hel·lènic)
  • 4 figues per persona (millor de coll de dama)
  • mel líquida
  • 2 preses de xocolata negra
  • pela de llimona
  • unes fulletes de menta

Comencem triant dues copes ben maques.

Rentem les figues (o les pelem, si la pell està macada) i les tallem a trossos. Les distribuïm al fons de les copes.

Les cobrim amb unes quantes cullerades de iogurt.Coronem les copes amb uns encenalls de xocolata: només hem d’agafar la rajola i, amb l’ajuda d’un ganivet, provar de fer petits rínxols. Si fa molta calor, una estona abans haurem posat la rajola a la nevera per evitar que se’ns desfaci entre els dits.Encerclem la xocolata amb un rajolí de mel.

Finalment, per accentuar el caràcter grec, hi afegim unes tiretes de pela de llimona i unes fulles de menta.

I quan arribi el moment de degustar aquestes postres, recordeu d’anar a fons: claveu ben bé la cullera de manera que, en un sol mos, pugueu gaudir de tots els estrats geològics: figa, iogurt, xocolata, mel, llimona i menta. Un terratrèmol de gustos i textures.