Sopa de remolatxa i castanyes (“Borscht”)

El “borscht” és una sopa típica dels països eslaus. Tradicionalment s’elabora amb remolatxa, que li dóna aquesta tonalitat vermellosa, tirant a magenta, tan característica. La recepta que us presento incorpora castanyes somalles (“pilongas”, en castellà) en substitució de les patates. Gràcies al seu alt contingut en midó, les castanyes atorguen a la sopa una consistència molt agradable, un punt espessa, i un gust especial. Com sempre, però, cal pensar-hi per endavant, ja que les castanyes seques demanen un remull d’unes 8 hores.

Per a 4 bols:

• 1 ceba mitjana
• 2-3 remolatxes mitjanes
• 1 branca d’api
• 1 pastanaga
• 1 fulla de col llombarda (o de col verda)
• 1 poma golden
• 1 grapat generós de castanyes somalles
• Condiment:
  • llavors d’alcaravia (1 culleradeta)
  • 1 fulla de llorer
  • 1 pessic de farigola
• Sal i pebre
• Oli d’oliva
• Llimona
• Iogurt cremós

Abans de res, haurem deixat les castanyes en remull, un mínim de 8 hores.El més entretingut de la recepta és tallar les verdures a daus petits i regulars. Per a les remolatxes, el mètode més eficient és tallar-les primer a rodanxes, després a tires, i finalment a daus. Això sí, els dits us quedaran tacats durant unes hores… però no passa res.

Arribada l’hora de cuinar la sopa, triarem dues cassoles: en una, hi posarem a bullir 1 litre d’aigua aproximadament; en l’altra, hi abocarem un bon raig d’oli on saltejarem les verdures.

Comencem saltejant els daus de ceba, uns 5 minuts.

Quan la ceba s’hagi estovat, la condimentem: alcaravia, llorer i farigola.

De seguida incorporem les altres verdures, igualment tallades a daus petits: l’api, la pastanaga, la col, la poma i la remolatxa. No cal posar-les totes cada vegada: podem jugar amb el que tinguem al rebost.

Escorrem les castanyes, les tallem en 3 o 4 trossos i també les incorporem a la cassola.

Ho salpebrem i ho reguem amb l’aigua bullint.

Abaixem el foc, tapem la cassola i deixem que faci xup-xup uns 20 minuts.

En apagar el foc, afegim un raig de llimona (o, encara millor, un bocí de llimona confitada).

Servim la sopa en petits bols.

L’adornem amb una bola de iogurt cremós i la coronem amb l’herba fresca que tinguem a mà. L’anet és la més típica, però queda igual de bé amb julivert, amb fonoll o –com a la fotografia– amb uns brots verds.

El “borscht” s’acompanya d’una bona llesca de pa de sègol untada generosament amb mantega. No cal que us digui que és ideal per a l’hivern. Aquests dies de fred, una sopa de remolatxa i castanyes ens proporciona escalfor interna durant hores. 

Quinoa amb castanyes i acompanyament de carbassa

De vegades se’ns oblida que podem seguir menjant castanyes i moniatos després de la vigília de Tots Sants. De fet, la temporada del fruit del castanyer dura fins al desembre. Tampoc no hi ha cap raó que ens obligui a menjar-nos les castanyes sempre de la mateixa manera, és a dir, torrades al foc. En algunes zones de la Mediterrània, de la castanya se’n fa farina, i la farina s’utilitza per elaborar galetes, pans i pastissos, com el “castagnaccio” toscà o la “pulenda” corsa. A casa nostra, la castanya es feia servir fins fa quatre dies per espessir cremes de verdures, com si fos patata, o per acompanyar, un cop bullida, un plat de carn. La recepta d’avui concedeix un paper més lluït a la humil castanya de tota la vida.

Per a dues persones, calculem:

• Per a la quinoa:
  • 150 g de quinoa
  • sal
• Per als daus de carbassa:
  • mitja carbassa violí (també anomenada cacauet)
  • un grapat d’espècies en pols (com ara comí, coriandre, canyella i pebre negre)
  • sal
  • oli
• Per a la coberta de castanyes:
  • un grapat de castanyes torrades o bullides
  • julivert fresc
  • orenga
  • sal
  • oli

Abans de res, encenem el forn a 200º. Mentre s’escalfa, pelem la carbassa, la fem a llesques, després a tires i finalment a daus.

La col·loquem en una safata, la condimentem amb les espècies i la sal, l’amanim amb oli i l’enfornem mitja hora (millor que la punxem de tant en tant per comprovar com va la cosa).

En cas que no tinguem castanyes torrades, ara és el moment de triar-ne unes quantes, practicar-los un tall amb el ganivet, tancar-les en paper de plata i enfornar-les juntament amb la carbassa. Pel que fa a la quinoa, és tan fàcil de bullir com l’arròs blanc (i amb l’avantatge que no es cova fàcilment). A més, si la deixem en remull un parell d’hores, el temps de cocció s’escurça dràsticament.

Aquí teniu un vídeo simpàtic i clar que serveix per a qualsevol altra recepta amb quinoa:

Resumint:

1. Deixem la quinoa en remull entre 2 i 4 hores (opcional).
2. L’esbandim sota l’aixeta amb l’ajut d’un colador.
3. La posem a bullir en aigua amb sal (dos volums d’aigua per un volum de quinoa). Tapem.
4. En un quart d’hora, aproximadament, la tindrem cuita. Si cal, li afegim una mica més d’aigua (l’única condició és no remenar-la, perquè obtindríem pastetes).
5. La deixem reposar, tapada, 5 minuts.
6. L’emplatem amb l’ajuda d’un motlle rodó, per fer-ho més estètic.

Mentrestant, pelem les castanyes i les tallem grosserament amb un ganivet. Les aboquem en un bol i les barregem amb el julivert picolat, l’orenga, la sal i l’oli. Les servim sobre el cercle de quinoa.

Ho acompanyem dels daus de carbassa al forn i, si volem convertir-ho en plat únic, d’unes tires de “tempeh” a la planxa (com es pot apreciar a la fotografia). I a gaudir de la tardor!

Aquest plat és ideal per “reciclar” restes. Imaginem, per exemple, que hem comprat una paperina de castanyes i no ens les hem acabades. L’endemà estan fredes i no vénen gaire de gust. Podem servir-les així, coronant un plat de quinoa.