Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Quesadillas

La gràcia de les receptes és fer-les nostres. Adaptar-les, subvertir-les, capgirar-les. I prendre’ns les indicacions com el que són: simples indicacions per trobar el propi camí. M’alegra quan els amics em diuen que han fet una recepta de “Farigola i Cúrcuma” canviant-hi això o allò. La cosa ve a tomb perquè sospito que les “quesadillas” que avui us porto no són gaire ortodoxes, i no descarto que un mexicà me les tirés pel cap. Escrúpols a banda, val a dir que resulten delicioses i fàcils de digerir (potser perquè he incrementat la presència de vegetals en detriment del formatge).

Per a 4 quesadillas necessitem:

  • 4 “tortillas” de blat de moro (es poden fer a casa, és clar, però en aquesta ocasió he optat per comprar-les)
  • 200 g de fesols vermells cuits
  • 1 alvocat a llesques
  • 1 ceba petita a llunes
  • 1 tomàquet a daus
  • formatge “feta” esmicolat
  • bitxo fresc (opcional)
  • 1 grapat de coriandre fresc
  • 1 culleradeta de comí en pols
  • suc de 1/2 llimona
  • sal
  • pebre
  • oli

Abans de res, preparem els ingredients amb què farcirem les tortillas:

1. D’una banda, esbandim els fesols cuits sota l’aixeta i els aixafem grosserament. Tot seguit, els condimentem amb comí, suc de llimona, sal i pebre. Ho barregem bé i ho reservem.2. D’altra banda, preparem els vegetals:Ara escalfem una paella, la pinzellem amb oli i hi col·loquem la tortilla. Immediatament la farcim amb unes cullerades de la pasta de fesol i amb la part proporcional dels vegetals (tomàquet, alvocat, ceba, coriandre i bitxo, si s’escau). Finalment, hi afegim el formatge i tanquem la tortilla, pressionant-la amb l’espàtula perquè compacti.

Per cert, he optat pel formatge “feta” perquè no sóc gaire amiga dels formatges per fondre ni dels seus fils infinits (com aquells que fan algunes pizzes). Però perfectament podeu optar per un cheddar, un emmental o un camembert.

A mesura que les traiem de la paella, les col·loquem en una safata i les mantenim calentes a la part alta del forn, amb el gratinador ben baixet. D’aquesta manera podem preparar-ne unes quantes sense que se’ns refredin. Podem servir-les soles –no patiu, que no us quedareu amb gana– o bé acompanyar-les d’unes verdures a la planxa o al forn. En aquesta ocasió, he optat per uns daus de carbassa al forn condimentats amb fonoll i anís.

Si mireu les fotos amb atenció, veureu que el farciment varia lleugerament de l’una a l’altra. No és més que la confirmació del que comentava a l’inici d’aquesta entrada: les receptes demanen ser modificades contínuament, fins i tot pel mateix cuiner. Difícilment cuino la mateixa recepta de la mateixa manera. M’encanta portar-me la contrària!

Anuncis