Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Barretes cruixents de polenta

El millor de la polenta és la seva versatilitat: la podem preparar sòlida o cremosa, fregida o gratinada, dolça o salada. Per a aquesta ocasió, us proposo una polenta a la planxa: esponjosa, cruixent i mediterrània fins al moll de l’os. A l’hora de combinar-la amb altres plats i dissenyar un menú, tracteu-la com si fos arròs o pa: al capdavall, la polenta és sèmola de blat de moro, és a dir, un cereal. Per tant, queda la mar de bé al costat  d’un plat de llegums, d’un peix o fins i tot d’una amanida.

Mesurem 1 part de polenta instantània per 4 parts d’aigua (uns 125 grams de polenta són suficients per a 2 persones). Més que mai, ens hem d’assegurar que sigui biològica, ja que el blat de moro és un dels aliments més manipulats per la indústria agroquímica.

Aboquem la polenta en un bol i la condimentem deixant volar la imaginació. A tall d’exemple:

  • herbes aromàtiques (farigola, orenga, romaní, sàlvia, llavors d’anís verd, pols d’api, pols de cep, cúrcuma…)
  • tàperes
  • tomàquets secs tallats a bocins
  • sal i pebre

Encara que els fabricants aconsellen abocar la polenta quan l’aigua arrenca el bull, és millor dissoldre-la en fred si volem estalviar-nos els indesitjables grumolls.

Per tant, posem l’aigua necessària en una cassola i, tot seguit, li aboquem la polenta condimentada. Així, en fred i sense por.

Aleshores encenem el foc baixet i comencem a remenar amb un batedor manual. Amb constància.

El líquid s’anirà espessint progressivament, fins que adquirirà una textura cremosa i densa (després d’uns 10 minuts aproximadament). Apaguem el foc i tot seguit aboquem la massa en un motlle (si és de silicona, no cal greixar-lo prèviament).

Deixem que es refredi completament abans de desemmotllar-la i tallar-la (és bona idea preparar-la a primera hora del matí o la nit abans si la volem per dinar). En aquest cas, la guardem a la nevera.

Quan sigui el moment de menjar, la tallem a llesques i la fem a la planxa. Ara sí: a foc viu i amb força oli perquè formi una capa cruixent.

Podríem dir que la polenta és parenta de la patata, l’arròs o el tofu, en el sentit que són menjars de sabor neutre que necessiten d’un bon condiment i d’una cocció acurada per adquirir personalitat. No es tracta de cap tatxa, tot el contrari: així fan millor el seu paper d’acompanyants. La polenta, per cert, és originària del nord d’Itàlia: els seus habitants en són tan entusiastes que s’han guanyat el sobrenom de “polentoni”. El que és estrany és que no hi hagi més “polentoni” arreu del món.

Anuncis