Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Musclos a la manera de Bargemon

Bargemon és un poblet pintoresc de l’Alta Provença on una nit d’estiu ens van servir uns musclos inoblidables, tant per l’originalitat de la presentació com per la mescla ben avinguda de sabors. Feien gust de Mediterrània, de vacances, de nits a la fresca. Un cop a casa, vaig intentar reproduir la recepta (espero que aquest espionatge gastronòmic sigui legal) i aquest n’és el resultat

Per a 2 persones:

  • 6 cassoletes de vidre (3 per cap) d’uns 7 cm. de diàmetre
  • uns 18 musclos (calculem uns 3 musclos per cassoleta)
  • 1 tomàquet madur gran (o un bon grapat de cirerols)
  • 2 grans d’all
  • pasta d’oliva negra (o bé olives negres espinyolades i trossejades)
  • herbes provençals (o bé una barreja improvisada d’orenga, farigola, romaní…)
  • farina de galeta (pa ratllat)
  • llavors de sèsam
  • sal
  • oli

Com passa sovint, la presentació és fonamental i contribueix a l’èxit del resultat. Com un llibre ben editat, un plat ben presentat desenvolupa sabors més complexos i subtils. En aquest cas, triarem unes cassoletes individuals de vidre que puguin anar al forn.Podeu comprar els musclos frescos i obrir-los al vapor, tot i que uns musclos de llauna de bona qualitat són una opció digna que simplifica enormement el plat.

Tallem el tomàquet a bocins petits.

Trinxem l’all.

Si s’escau, espinyolem i i piquem les olives.Ara muntem el plat:

  1. Posem 3 musclos a cada cassoleta.
  2. Per damunt, hi aboquem una mica d’all, una mica de tomàquet i uns bocins d’oliva.
  3. Ho condimentem amb les herbes, la sal i l’oli.
  4. Ho empolvorem amb farina de galeta i unes llavors de sèsam.

El més pràctic és reunir les cassoletes en un plat o safata que pugui anar al forn.Només ens falta posar-ho uns 10 minuts al gratinador, fins que la farina de galeta s’hagi torrat lleugerament i hagi adquirit una textura cruixent.

Després vaig assabentar-me que la família Beckham –David, Victoria i canalla– s’havia comprat una mansió als afores d’aquest poblet provençal. La imaginació va començar a volar: s’haurien assegut una nit d’estiu a la terrasseta del mateix restaurant a assaborir aquests musclos? Ho dubto. Es veu que, fet i fet, només s’hi van allotjar quatre vegades. De seguida que van poder es van vendre la casa, segons sembla perquè hi havia fantasmes (a banda d’ells, vull dir).

Anuncis