Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Fagioli all’uccelletto

Una recepta típica de la cuina pobra de la Toscana. Un plat d’aquells que difícilment ens serviran en un restaurant italià de casa nostra. Potser perquè peca de poc sofisticat? Potser perquè associem els llegums a digestions complicades? En tot cas, aprofitem que és estiu i podem trobar sàlvia fresca a l’hort per gaudir d’aquest plat senzill, nutritiu i de sabor sorprenent.

En una paella, aboquem un bon raig d’oli i sofregim tres grans d’all a làmines, però sense deixar que s’enrosseixin.

Després d’uns instants, hi afegim cinc o sis fulles de sàlvia fresca tallades a bocins grossos. Els donem dues voltes i incorporem les mongetes del ganxet ja cuites (uns 250 g per a dues persones), amb una mica de l’aigua de cocció.

Ara hi afegim tres tomàquets ben madurs i vermells, pelats, espinyolats i fets a daus. Salem i deixem que tot plegat faci xup-xup uns quinze minuts. No ha de quedar ni gaire caldós ni gaire eixut.

A l’hora de servir el plat, li afegim unes fulles més de sàlvia fresca i un polsim de pebre negre acabat de moldre.

Aquesta recepta reivindica la sàlvia, una herba aromàtica típica de la Mediterrània, parenta de la farigola, el romaní i l’orenga. A la cuina, però, no sol tenir un paper gaire destacat, segurament perquè no sabem com cuinar-la. Quan n’aconseguim de fresca, recordem-nos d’aquesta recepta. Amb un plat d’escalivada i un bon pa, tindrem un dinar complet.