Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Fenigrec germinat

Germinar llavors a casa és com tenir un hortet a la cuina, amb l’avantatge que no cal llaurar la terra ni patir per plagues o glaçades. N’hi ha prou amb un racó a l’armari per assistir al miracle del desvetllament de la vida. Per anys que faci que germino llavors, encara em meravella l’embranzida amb què aquests corpuscles desperten a la vida i la llum. Tot i que també els podem comprar, no hi ha res com veure’ls créixer davant dels propis ulls. I després només cal fer-los una esbandida… i al plat! Això sí que és quilòmetre zero.

El fenigrec és una planta de la família de les lleguminoses, originària de l’Orient Pròxim. De fet, l’etimologia la vincula a Grècia i ens recorda que som davant d’un “fenc grec” (“Trigonella faenum-graecum”). Als països àrabs i asiàtics gaudeix d’una gran reputació, tant des del punt de vista medicinal com culinari. Com que aquest és un blog de cuina, ens centrarem en les seves virtuts gastronòmiques, que són moltes. A l’Índia, per exemple, en consumeixen les fulles fresques (com a verdura) i seques (com si fos llorer). Però sobretot s’empren les llavors, que formen part de gairebé qualsevol barreja d’espècies. Què seria d’un curri sense aquell toc amarg i penetrant que confereix la llavor de fenigrec?Jo diria que les llavors de fenigrec són les més fàcils de germinar: ràpides, segures i de sabor únic. Som-hi!Necessitem:

  • Llavors de fenigrec (joves i ecològiques)
  • Aigua (millor evitar la de l’aixeta si està excessivament clorada o tractada)
  • Un pot de vidre
  • Gases esterilitzades (es compren a la farmàcia)

Calculem tres cullerades de llavors de fenigrec i les introduïm en un pot de vidre.

Amb l’ajut d’una goma elàstica, subjectem una gasa a la boca del pot.

Cobrim les llavors d’aigua i les deixem en remull, entre 8 i 12 hores, en un lloc fosc, com ara un armari de la cuina (aquí han sortit a la llum només per fer-se la foto):A partir d’aquest moment, reguem les llavors dos cops al dia, de bon matí i cap al tard: aboquem aigua al pot, sacsegem amb suavitat i escorrem. És una esbandida ràpida que serveix per humitejar les llavors i eliminar els residus metabòlics que genera el creixement. Les retornem a l’armari fosc.

Val a dir que els germinats de fenigrec creixen a un ritme desbocat: després de dos o tres dies ja podem recol·lectar-los: els traiem del pot i els esbandim sota l’aixeta amb força aigua. A diferència d’altres germinats (com ara l’alfals o la mongeta mung), el fenigrec no genera pellofes, la qual cosa facilita el procés.Ara l’important és escorre’ls bé abans de guardar-los a la nevera (el pitjor enemic dels germinats és l’excés d’humitat, que amença de podrir-los). Deixem-los una bona estona al colador o bé al pot, cap per avall, que s’escorrin i s’airegin.Ja podem desar-los a la nevera en un pot de vidre tancat, on aguantaran la mar de bé una setmana. N’hi ha prou amb un grapadet per donar a l’amanida un toc cruixent, fresc i lleugerament amargantós. Pel seu sabor tan peculiar, us recomano combinar-lo amb hortalisses i fruites dolces (com ara la pastanaga, la poma, la magrana, la carbassa…) i utilitzar-lo en petites quantitats.Fa uns dies vaig agafar algunes llavors de fenigrec ja germinades i, en lloc de desar-les a la nevera, vaig plantar-les en un test. Aquest n’és el resultat: uns brots d’un verd meravellós que qualsevol dia acabaran al plat.

Diuen que el fenigrec obre la gana. Que és reconstituent i antianèmic. Segurament sigui així. L’única cosa de què puc donar fe és que posseeix un component que, un cop digerit, altera lleugerament l’olor corporal. Sembla ser que, en alguns països àrabs, aquesta olor de fenigrec que s’exhala a través de la suor resulta altament atractiva. Que cadascú ho decideixi per si mateix (jo només ho aviso).

Anuncis