Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Cols de Brussel·les torradetes amb sèsam

Correcte: cols de Brussel·les… però sisplau no fugiu corrents en direcció contrària. Ja sé que de petits no ens van ensenyar precisament a estimar aquesta verdura: col i patata, col bullida, col aigualida, col aixafada, fes el favor d’acabar-te el plat de col, etcétera. Ningú no ens va explicar que existien maneres atractives de cuinar-la (de fet, el terme “col” i l’adjectiu “atractiva” semblen els extrems d’una antítesi). Diuen que fer-se gran comporta assumir desil·lusions. Potser sigui cert en altres àmbits, però en el gastronòmic és ben bé al contrari: créixer significa reconciliar-se amb verdures injuriades, tastar plats nous, descobrir que ens agraden (i per què no?) plats que de petits ens feien marranejar de disgust. No siguem criatures i donem a les cols de Brussel·les una segona oportunitat

Necessitem ben poca cosa:

  • un grapat de cols de Brussel·les
  • 3 o 4 grans d’all
  • llavors de sèsam crues
  • oli
  • sal
  • pebre

La part més laboriosa és triar les cols. Primer, descartem les fulles exteriors. Després, les partim per la meitat i les esbandim sota l’aixeta per eliminar restes de terra. Les escorrem tant com sigui possible. Les salpebrem.

Posem una paella al foc amb un bon raig d’oli. Ara esclafem els grans d’all, sense pelar, assestant-los un cop sec amb la fulla plana del ganivet de cuina. Els aboquem a l’oli i els enrossim sense que es cremin. Els reservem.

Tot seguit, aboquem les cols de Brussel·les a la paella (compte que esquitxen com un dimoni! Cal abocar-les amb decisió i tapar-les de seguida).

De tant en tant, destapem per mirar si van agafant color torrat i les sacsegem perquè es facin per totes bandes.

Cap al final de la cocció, si veiem que s’enganxen a la paella, les reguem amb un ditet d’aigua: això les hidratarà i les farà encara més meloses. Tinguem únicament la precaució de fer-ho cap al final… si afegim l’aigua massa aviat, ens quedaran bullides i desmaiades, i això és el que volem evitar.Després d’uns 10-15 minuts, afegim un rajolí d’oli i unes llavors de sèsam. Incorporem els alls que havíem reservat. Li donem un parell de voltes, apaguem el foc i servim.

Una bona estratègia per reconciliar-nos amb certes verdures és servir-les, no com a plat principal, sinó d’acompanyament. D’aquesta manera ens hi anem familiaritzant progressivament, sense sobresalts. Aquí us deixo un suggeriment: cols de Brussel·les al costat d’un risotto de bolets. I ja us ho dic: si no vigileu, les cols acabaran sent el vostre plat preferit.