Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Fons d’armari (II). Masala chai

En hindustànic (i en altres llengües de l’Índia), masala significa “barreja”, i chai significa “te”. El masala chai és un te especiat, cremós, dolç, de vegades picant, que s’elabora amb llet. A l’Índia és tan popular que a cada cantonada hi ha un “chai wallah”, és a dir, un home que amb diligència i pràctica inaudita despatxa milers de gots d’aquesta beguda al llarg del dia. Cada família té la seva recepta de chai (gairebé podríem dir que cada indi té la seva fórmula preferida, com cada català té la fórmula de la sopa de farigola). Al marge de les variacions, un masala chai es prepara sobre la base de quatre elements: el te negre, la barreja d’espècies, l’endolcidor i la llet. Avui ens ocuparem de la barreja d’espècies, i en una propera entrada veurem com s’elabora la beguda final.

No cal dir que tant les espècies com les quantitats són orientatives. Amb el temps, cadascú anirà trobant i ajustant les proporcions fins a obtenir el chai que més li plagui. Però com que per alguna banda hem de començar, heus aquí una proposta:

  • 30 beines de cardamom verd, senceres
  • 15 boletes de pebre negre
  • 12 claus d’olor
  • 1 unitat d’anís estrellat
  • mig canó de canyella
  • 1 culleradeta de llavors d’anís verd
  • 1/2 culleradeta de gingebre sec en pols

Aboquem les espècies al molinet elèctric i les triturem durant uns instants. No cal amoïnar-se si no queda una pols fina, ja que quan preparem la beguda final l’haurem de colar igualment.

L’emmagatzemem en un pot de vidre, ben tancat. Amb aquesta barreja d’espècies, ja podrem preparar el nostre masala chai.

Algunes observacions:

És recomanable obrir lleugerament les beines de cardamom per comprovar que les llavors siguin fresques. Després del safrà i de la vainilla, el cardamom és l’espècie més cara del món. Amb tot, una proporció força elevada de beines contenen llavors resseques. Això no suposa cap perjudici per a la salut, però sí una pèrdua d’aroma. I si volem preparar un bon masala chai, hem d’assegurar-nos de no desaprofitar ni un gram d’essència aromàtica. Com destriar-los?

A l’esquerra podeu veure una beina fresca, amb les llavors negres, atapeïdes, un punt olioses. A la dreta, en canvi, veiem un exemplar amb llavors raquítiques i resseques. Aprofiteu les primeres, descarteu les segones.

Si volem un masala chai encara més autèntic, hem d’afegir-li una rodanxa de gingebre fresc, ben picada, en el moment de preparar el te. Si tenim intenció, però, de guardar la barreja al rebost, és millor que el gingebre sigui sec. Així evitem qualsevol risc de floridura.

Podem anar variant les espècies i les proporcions segons el dia, els gustos o les existències que tinguem a casa. Per exemple, l’anís verd es pot substituir per fonoll. Es pot incorporar nou moscada o fins i tot pela de taronja seca. Etc.

És millor preparar petites quantitats d’aquesta barreja cada vegada, per evitar que vagi perdent l’aroma, perquè l’aroma li és l’ànima.