Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Melmelada d’aranja

Aquesta melmelada és de nova incorporació: tot i ser la primera vegada que la preparo, ha quedat tan espectacular que m’he dit de penjar-la al blog immediatament. Ja fa temps que vaig al darrere d’alguna recepta que reivindiqui aquest cítric tan injustament oblidat. No deixa de ser paradoxal que el kiwi, que ve de l’altra punta del món, s’hagi estès com un reguerot de pólvora… qui sap si per les seves virtuts intrínseques o més aviat per una campanya de màrqueting que ens l’ha fet veure com a font indispensable de vitamina C. De vegades em pregunto si mengem el que volem o si mengem el que li interessa a la gran indústria alimentària. Tornem al menjar de debò. Per exemple, a l’aranja.

Per proveir el rebost d’un bon estoc, calculem:

  • 2 kg d’aranges ja pelades i triades (equival a uns 2.5 kg o 3 kg d’aranges senceres)
  • la pela de 2 aranges
  • 800 g de sucre de canya ros
  • un canó de canyella
  • un bocí de gingebre fresc picat

Abans de res, triem les 2 aranges més maques i les rentem. Els tallem la pell tan fina com sigui possible (l’ideal és fer-ho amb el pelador de patates). Aboquem aquests bocins de pela a la cassola.

Ara pelem la resta d’aranges i les tallem a daus. Les pesem. Quan tinguem els 2 kg les aboquem a la cassola.

Hi afegim el sucre, la canyella i el gingebre. Ho remenem i ho deixem en maceració un parell d’hores.

Passat aquest temps, encenem el foc al mínim. Ho vigilem de prop i remenem de tant en tant. La melmelada trigarà entre 45 minuts i una hora a estar feta. Després, ja podem escaldar els pots de vidre i envasar-la, tal com s’explica amb detall a l’entrada de melmelada de préssec.

Dues observacions:

  1. en aquest cas, no hi afegim poma. Com que l’aranja és una fruita molt àcida espesseix sense problemes. Un pas que ens estalviem…
  2. és important que el sucre sigui de canya, natural i ecològic, com sempre. Però a més intentarem que sigui ros, perquè no alteri el color de la fruita, d’un taronja gairebé lluminós. Si ho fem amb sucre de panela, ens quedarà marró. I no li escau, la veritat.

A la cuina, el taronja és el meu color preferit. Curiosament (o significativament) es troba en els aliments que més m’agraden: moniatos, carbasses, pastanagues, llenties roses, cúrcuma, taronges, mandarines… i aranges. És la tonalitat que té el bosc a la tardor i bona part de l’hivern, i és també el color que prenen els fogons durant aquesta època de l’any. I és que la cuina té un component emocional i estètic que hem de recuperar. No és fàcil aconseguir aranges, i encara menys ecològiques. Quan en trobeu, no dubteu a omplir el rebost amb aquesta melmelada: color taronja pujat, amargor estimulant i aromes hivernals. Rien ne va plus.