Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Arròs negre vegetarià

Com fer un arròs negre sense ni un gram de tinta de calamar (i sense colorants artificials)? Vet-ho aquí: comprant un arròs que ja sigui negre! Conta la llegenda que, a l’antiga Xina, aquesta varietat només estava a l’abast de l’emperador i la seva família. Per sort, avui en dia podem trobar-lo a preus assequibles en botigues de productes naturals. No és només el seu color espectacular, tirant a moradenc, allò que el fa únic, sinó el seu gust que recorda els fruits secs i la seva textura vigorosa (per entendre’ns, aquest arròs no es cova ni volent-ho…). Per si fos poc, durant la dinastia Ming era anomenat “l’arròs de la longevitat” per les seves propietats salutíferes.

Ingredients per a dues persones

  • 175 g d’arròs negre (la nit abans, l’haurem rentat i deixat en remull per escurçar-ne el temps de cocció)
  • 1 ceba grossa
  • 2 grans d’all
  • un bon grapat de julivert
  • un bon grapat d’algues fresques de la varietat “espagueti de mar” o “enciam de mar” (com les de la marca Porto-Muiños)

En una paella amb oli, sofregim la ceba trinxada.

Mentrestant, preparem una picada al morter amb els alls i el julivert, afegint-hi una punteta de sal per evitar que els alls saltin enlaire.

Posem les algues fresques en un bol i les rentem sota l’aixeta tres vegades, fins que l’aigua surti neta de sal.

Quan veiem que la ceba s’ha estovat, incorporem la picada, l’arròs i les algues. Remenem durant un minut perquè els sabors s’impregnin i reguem amb aigua bullent (és aconsellable tenir tota l’estona un pot amb aigua al foc, per anar-ne afegint sense trencar el bull).

Aquest arròs necessita uns 45 minuts de cocció. Ah! I no cal afegir-li sal, perquè les algues fresques ja s’encarreguen de donar-li el punt de salabror.

No espereu un arròs de textura cremosa i blana, com el típic arròs blanc de tota la vida. Aquesta varietat, fins i tot ben cuita, té una consistència vigorosa. Fet i fet, entre el color negre (de l’arròs) i l’aroma de mar (de les algues), ningú enyorarà la tinta de calamar. Només ens cal un allioli… però això serà en una altra entrada.

Anuncis