Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia


Hamburgueses de mill i remolatxa amb salsa tzatziki

D’acord: preparar hamburgueses vegetals demana un mínim de temps i d’esforç. El mateix, possiblement, que preparar un pollastre rostit, un arròs caldós o una safata de cupcakes de color blau cel. Només és qüestió d’avenir-s’hi. A canvi, obtenim un mos fantàstic que agrada a tothom (i que, com que es pot congelar, ens permet rendibilitzar l’esforç del primer dia). Aquestes hamburgueses, a més, ens familiaritzen amb ingredients senzills, barats i nutritius, com ara la remolatxa i el mill. Confesso que el mill és, juntament amb el fajol, un dels meus cereals preferits, tant pel seu sabor com per l’energia que proporciona. A banda, un cop cuit adquireix una textura compacta, ideal per preparar hamburgueses. I quin millor acompanyament que unes cullerades fresques de tzatziki, aquesta salsa d’origen grec a base de cogombre emulsionat amb iogurt cremós?

Per preparar unes 8 hamburgueses de mida mitjana, necessitem:

  • 100 g de mill
  • 1 remolatxa grossa o 2 de petites (bullides)
  • sofregit:
    • 1 ceba mitjana
    • 1 gra d’all
    • 1 rodanxa de gingebre fresc
  • condiment:
    • 1 culleradeta de llavors de comí
    • 1 culleradeta de llavors de coriandre
    • 1 culleradeta de llavors de fonoll
    • 1 culleradeta de pebre vermell
  • compactant:
    • 2 cullerades de farina de galeta
  • toc final:
    • 1 grapat generós de coriandre fresc
  • sal i oli

Per preparar un bol de salsa tzatziki, necessitem:

  • 2 cogombres
  • unes 5 cullerades de iogurt cremós (d’ovella o de cabra)
  • 1 o 2 grans d’all
  • menta fresca
  • sal, pebre i oli d’oliva

L’HAMBURGUESA

Tot i que a les botigues venen remolatxes senceres bullides, ens estalviarem diners i guanyarem en sabor si les bullim a casa. Només hem de rentar-les i submergir-les en aigua, tal qual, a ser possible conservant un centímetre de la cua per evitar que se’ns “dessagnin”. Trigaran uns tres quarts d’hora (les haurem de punxar per comprovar que estan cuites). I ja que hi som, és bona idea bullir-ne unes quantes i guardar-les a la nevera per a usos posteriors.

Bullir un grapat de mill és tan senzill com bullir un grapat d’arròs. En realitat, és més senzill, perquè aquí ens interessa que el cereal es covi i quedi enganxós. Amb l’ajut d’un colador, rentem el mill sota l’aixeta i l’aboquem en una cassola, amb aproximadament el doble del seu volum en aigua. El salem i el deixem bullir a foc lent uns 15-20 minuts, remenant de tant en tant perquè adquireixi consistència pastosa. Quan el tinguem, apaguem el foc i el deixem reposar tapat uns minuts.Mentrestant, engeguem el sofregit: en una paella amb oli (o amb ghee), hi enrossim la ceba, l’all i el gingebre, tot trinxat ben petit, durant uns 10 minuts.

Passat aquest temps, condimentem el sofregit. Ara és quan hem de recordar que una hamburguesa vegetal necessita espècies que li donin vida. Podeu utilitzar les que us proposo (comí, coriandre, fonoll i pebre vermell) o unes altres: tant li fa, mentre siguem generosos. Si opteu per les que us proposo, només heu de triturar-les al molinet abans d’incorporar-les al sofregit. Salem i li donem unes quantes voltes perquè les espècies es torrin i els sabors es barregin.

Ha arribat el moment d’ajuntar-ho tot en un bol gran:

  1. Ratllem la remolatxa (com que està cuita, és facilíssim)
  2. Hi afegim el mill
  3. Hi afegim el sofregit condimentat amb les espècies
  4. Hi afegim la farina de galeta
  5. Hi afegim el coriandre fresc picolat

Ho remenem a consciència, fins a obtenir una textura semblant a la de la carn picada.Ho posem a la nevera una estona perquè compacti i sigui més fàcil donar forma a les hamburgueses. Tot seguit, les marquem a la planxa amb una mica d’oli.LA SALSA

Abans de res, ratllem els cogombres i els posem en un colador, amb un pessic de sal, perquè s’escorrin. N’hi ha prou amb 15-30 minuts perquè deixin anar bona part de l’aigua.Els transferim a un bol i anem abocant-hi cullerades de iogurt cremós. Les proporcions depenen dels nostres gustos i de si volem un tzatziki més refrescant o més consistent.

A continuació hi afegim el gra d’all trinxat ben petit.

Salpebrem i amanim amb un raig d’oli d’oliva. Ho remenem.

Servim la salsa amb unes fulles de menta fresca i un rajolí d’oli per damunt. Servim les hamburgueses amb unes cullerades de tzatziki a banda.

Una hamburguesa vegetal no és una hamburguesa de vedella, és clar. Són coses diferents que –això no obstant– comparteixen certes característiques. Jo diria que “tota” hamburguesa, sigui vegetal o animal, ha de ser gustosa i melosa. Aquí no hi ha negociacions possibles. Pel que fa al gust, però, m’agrada que cadascuna mantingui una personalitat pròpia. No combrego amb un cert vegetarianisme obsessionat a “clonar” la dieta omnívora, amb receptes de nom tan (in)oblidable com “mini raw-burguesas de no-pollo” o “pastel de no-carne” (ho transcric tal com ho he trobat: no goso ni traduir-ho al català).

Per tant, no entenc que hàgim de ficar les hamburgueses vegetals dintre d’un panet tou i regar-les tot seguit amb quètxup. És absurd. Heus aquí una altra raó per la qual sempre m’he sentit atreta per la cuina vegetariana de l’Índia: com que no parteix d’un model carni a imitar, no destil·la enyorança ni pretén semblar el que no és. Simplement, parteix d’ingredients vegetals i arriba a resultats sorprenents i únics. In-comparables, en el sentit més literal.

Anuncis


Amanida refrescant de síndria i formatge “feta”

L’art de no complicar-se la vida comença amb aquesta recepta. La dolçor fresca de la síndria es complementa a la perfecció amb la salabror del formatge feta. L’alfàbrega aporta la nota verda i aromàtica. Finalment, uns tallets finíssims de ceba ens recorden que, malgrat el que pugui semblar, som davant d’una senyora amanida. No se m’ocorre millor manera d’encetar un àpat estiuenc. I encara millor si podem gaudir-lo a l’aire lliure.

Per a dues persones calculem:

  • 1/4 de síndria fresqueta (no glaçada)
  • formatge feta (formatge grec de llet d’ovella o de cabra)
  • 1/2 ceba tendra a làmines molt fines
  • alfàbrega fresca
  • pebre negre
  • oli

Tallem la síndria a daus irregulars i, fins on sigui possible, li traiem els pinyols (no passa res si se n’escapa algun).

Distribuïm la síndria en un plat. Hi afegim els daus de feta, les làmines de ceba i les fulles d’alfàbrega.

Ho amanim amb pebre negre acabat de moldre i un raig d’oli d’oliva.

La cuina és això, també: jugar amb els ingredients de tota la vida, però en noves combinacions i presentacions agosarades. O sigui, temptejar una nova sintaxi que ens permeti dir coses noves amb les paraules de sempre.


Un mos de poesia. “Matí tardoral”, d’Esperança Castell Rodriguez

Matí tardoral

Estic sola aquest matí.
Els petits van marxar a l’horabaixa.
Se’n van endur el color de les dàlies
i, les butxaques, plenes a vessar
de castanyes encara calentes.

Al dormitori, un Petit Príncep
és feliç perquè espera que ells tornin.
A la fruitera de la cuina,
les dòcils magranes, algun codony aspre
i el raïm temperat i sucós.

El sol entra de puntetes fins al fons,
il·lumina les fotografies en blanc i negre
dels éssers estimats. Els seus llavis
conjuguen mots coneguts
amb un sentit nou.

Cada racó que imaginava buit
està prenyat d’aromes agredolces,
de presències que, en veu baixa,
demanen seure a taula i conversar.

(Esperança Castell Rodriguez, Arrels a la roca, Barcelona, Meteora, 2016)


Arròs amb llimona

L’arròs amb llimona és un plat típic del sud de l’Índia. Allà, però, no se serveix com a primer plat, per la senzilla raó que els conceptes de “primer plat” i de “segon plat” són aliens a la seva cuina, que ho serveix tot alhora de manera que cada comensal pugui agafar petites porcions d’això i d’allò en l’ordre que desitgi. En el nostre món occidental, l’arròs amb llimona funciona molt bé com a acompanyament substanciós i refrescant.

Per a dues persones:

  • 150 g d’arròs basmati o d’arròs thai (blanc o, encara millor, semiintegral)
  • espècies:
    • una fulla de llorer
    • un canonet de canyella
    • un bocí sencer de gingebre fresc
    • un pessic de cúrcuma
    • una culleradeta de llavors de comí
    • una culleradeta de llavors de comí negre (es pot substituir per llavors de mostassa negra)
    • un bitxo (opcional)
  • un grapat d’anacards
  • el suc de mitja llimona
  • oli

Rentem l’arròs basmati i el posem a bullir amb el llorer, la canyella, el gingebre i la cúrcuma. Salem.

Quan estigui cuit, el deixem reposar tapat uns minuts.

Mentrestant, aboquem oli en una paella i hi enrossim els anacards. Els reservem en un platet.

En el mateix oli, hi enrossim el comí (el normal i el negre) i el bitxo sencer. Li donem un parell de voltes i apaguem el foc.

Ara destapem l’arròs i hi incorporem: (a) els anacards, (b) les espècies fregides, (c) el suc de llimona.

Barregem i espongem delicadament amb una forquilla, amb cura de no aixafar l’arròs.

Com us podeu imaginar, al sud de l’Índia el bitxo no és “opcional”, com en aquesta recepta adaptada, sinó absolutament imprescindible. I no se’n posa un de sol, és clar, sinó quatre o cinc. Una altra diferència substancial és la presència, en la recepta original, d’un grapat de llenties grogues anomenades “chana dal” que es deixen en remull i es fregeixen uns minuts a la paella amb les espècies. De vegades, aquest plat serveix per reciclar restes d’arròs bullit que tinguem a la nevera (i aleshores es fregeixen totes les espècies juntes). Però trobo que aquest arròs és tan especial que val la pena coure’l expressament.


Fons d’armari (VIII). Tomàquets macerats en herbes aromàtiques

Afortunadament, els tomàquets deshidratats són cada vegada més habituals a les nostres cuines. Només cal que ens atrevim a experimentar i aviat descobrirem les seves bondats amagades, sobretot aquest sabor robust i un punt salabrós que ressuscita qualsevol plat, per ensopit que sigui. Avui us proposo utilitzar-los com a base d’una conserva per tenir al rebost i utilitzar com a condiment d’emergència (des d’un simple arròs bullit a uns talls de formatge tendre). Tomàquets deshidratats, oli d’oliva i herbes aromàtiques: això sí que és cuina mediterrània en estat pur!

Per fer un pot de conserva, necessitem:

  • uns 20 tomàquets secs
  • herbes aromàtiques seques (com a orientació, 2 culleradetes de cada):
    • farigola
    • romaní
    • orenga
    • sàlvia
    • 4 fulles de llorer
  • 2 grans d’all a làmines
  • 1 grapat de tàperes
  • oli d’oliva

És fonamental trobar uns tomàquets secs de qualitat, amb una textura elàstica i tendra que reconeixerem pel seu vermell encès i pel seu tacte de gominola. Els més vells són d’un vermell apagat i durs com una sola de sabata.Amb ajuda d’un ganivet o d’unes tisores, els tallem a tires i després a daus. Els reservem.En un bol, reunim les herbes aromàtiques, l’all i les tàperes.Ja ho tenim. Ara només cal anar omplint un pot de vidre amb cullerades alternatives d’un bol i de l’altre.Finalment, acabem d’omplir el pot amb oli d’oliva, de manera que no sobresurti cap element sòlid. Ho etiquetem i ho desem al rebost. Després d’una setmana ja podem gaudir-los.

No cal posar la conserva a la nevera. L’única precaució és comprovar que el nivell d’oli no estigui en cap moment per sota dels elements sòlids, ja que hi ha risc de floridura. Si cal, afegim més oli.

Aquests tomàquets ens alegraran qualsevol plat. Per exemple, poden donar-li un toc de gràcia a un arròs bullit. També queden extraordinaris per damunt d’unes llesques de formatge fresc, com una tapa. O per arrodonir una amanida de ruca i encenalls de parmesà. En tos els casos, recordem de no afegir sal, vinagre ni oli extra.


Hamburgueses de fesol vermell i quinoa

Que sigui nutritiva, gustosa i melosa: vet aquí els tres desitjos que tots li demanem a una hamburguesa vegetal. La que us presento avui, a base de quinoa i fesol vermell, encara amaga una quarta sorpresa, i és la seva semblança amb les hamburgueses de carn. Per a certes persones –com ara la canalla, o les que han començat una transició cap a una dieta més vegetal– pot ser un al·licient afegit. Reconeguem que no tothom està preparat per enfrontar-se a un bol d’arròs integral amb algues… En canvi, com negar-se a unes hamburgueses amb aquesta pinta?

Com que val la pena fer-ne quantitat i congelar-les, per a unes 20 hamburgueses mitjanes calculem:

  • un pot de fesols vermells cuits de 450 g
  • 100 g de quinoa
  • condiment:
    • 2 grans d’all picats
    • 1 ceba trinxada
    • 1 cullerada de gingebre fresc picat
    • 2 cullerades de pebre vermell dolç
    • 2 cullerades de llavors de sèsam
    • el suc de 1/2 llimona
    • 1 cullerada d’oli
    • un grapat generós de coriandre fresc picolat (o julivert)
    • sal
  • acompanyament (triar una d’aquestes opcions):
    • mostassa
    • ceba caramel·litzada
    • alvocat aixafat
    • rodanxes de pinya a la planxa
    • verdures al gust (com els espàrrecs de la foto)

D’una banda, esbandim la quinoa sota l’aixeta, amb l’ajut d’un colador, i la fem bullir en aigua amb sal (dos volums d’aigua per un volum de quinoa) durant uns 15 minuts. Si teniu dubtes sobre la cocció de la quinoa, podeu repassar-la aquí.

D’altra banda, esbandim els fesols vermells cuits sota l’aixeta, els escorrem, els aboquem en un bol i els aixafem amb un aixafapatates. No busquem un puré finíssim; de fet, millor si queda algun bocí sencer.Hi afegim la resta d’ingredients: all, ceba, gingebre, pebre vermell, sèsam, llimona, coriandre, oli i sal.

Incorporem la quinoa cuita i treballem la massa. Tastem el resultat i, si cal, rectifiquem segons els nostres gustos. Recordem que l’ànima d’una hamburguesa vegetal és el condiment, així que siguem generosos.

Amb les mans humides, formem les hamburgueses. La textura és sorprenentment melosa i recorda la de la carn picada.Les marquem a la paella o a la planxa, fins que quedin daurades i cruixents.

Finalment, les coronem amb ceba caramel·litzada, o mostassa, o alvocat aixafat… o amb el que ens vingui de gust. Fins i tot podem col·locar-les dintre d’un panet, acompanyades d’unes fulles d’enciam i unes rodanxes de tomàquet.

Com sempre, la recepta està oberta a innovacions, provatures i agosaraments diversos. Substituint la quinoa per arròs integral queden igual de bones. També podem substituir el fesol vermell per fesol negre o per mongetes “mung”. Pel que fa als condiments, barra lliure: podem eliminar-ne alguns dels proposats i incorporar-ne de nous –comí, orenga, farigola, fonoll–. Fins i tot podem alterar les proporcions de cereal i de llegum sense que l’hamburguesa es queixi. Us enllaço el vídeo de la recepta inspiradora:


Crema suau de bledes i ametlles amb perfum de farigola

Si us agraden les bledes, esteu d’enhorabona: dues entrades seguides dedicades a aquesta hortalissa. Reprenem el breu monogràfic (provocat, en part, pels excedents de bledes que genera el petit hort de “Farigola i Cúrcuma”) amb una crema en què la vivor de les bledes es complementa amb la suavitat de les ametlles marcona, que certament li donen el toc de gràcia.

Per a dues persones:

  • 1 manat de bledes
  • 1 patata
  • 1 ceba
  • alguna verdura més (a triar entre nap, xirivia, fonoll, api…)
  • 2-3 cullerades d’ametlles marcona
  • 2 cullerades d’oli de coco
  • nou moscada ratllada al moment
  • uns brots florits de farigola
  • aigua
  • sal

Abans de res, posem a bullir aigua en un cassó (la quantitat fa de mal dir, perquè depèn de les verdures i dels nostres gustos).

A banda, en una cassola fonda hi aboquem l’oli de coco (evidentment, es pot substituir per oli d’oliva, però el coco li confereix al plat una textura més dolça i una petita nota d’exotisme) i incorporem la ceba tallada a daus grossos. La deixem a foc baix cinc minuts.

Aprofitem l’estona per triar, pelar i tallar les altres verdures. Quan les tinguem, les incorporem a la cassola. Incorporem també les ametlles senceres. Ara ho reguem tot amb l’aigua bullent. Ho salem, tapem i deixem que faci xup-xup uns 20 minuts.Passat aquest temps, ho triturem amb la batedora de mà.

Finalment, ho condimentem amb un polsim de nou moscada (és millor que la nou moscada no bulli, perquè amargueja).

Servim la crema en un bol, decorada amb els brots de farigola, aprofitant que ara floreix arreu.

Una crema modesta, ideal per tornar a connectar amb el corrent més senzill de la vida: aliments essencials cuinats sense estridències. És el que tenen de bo les bledes, que compensen la seva manca d’espectacularitat amb una innegable autenticitat.