Tenint en compte que la vainilla és una de les tres espècies més cares del món (les altres dues són el safrà i el cardamom), val la pena treure-li el màxim de profit possible. Sempre m’ha fet llàstima gastar una beina sencera per infusionar un arròs amb llet o una melmelada… i després haver de llençar-la. Aquest sucre aromatitzat permet allargar la seva vida fins a mesos.
Necessitem:
- Una beina sencera de vainilla autèntica: negre, brillant i flexible
- 250 g de sucre de canya no refinat (varietat panela o mascabado)
Reconeixerem que la vainilla és de bona qualitat perquè la beina presenta un aspecte fosc i brillant –com si l’haguéssim fregat amb oli– i perquè es doblega fàcilment quan l’arquegem amb els dits –si se’ns trenca, senyal que ja té una edat–.
Amb un ganivet esmolat, obrim la beina de vainilla per la meitat, en sentit longitudinal. A l’interior s’amaguen uns granets minúsculs, humits i agrumollats: heus aquí l’autèntic caviar vegetal i responsable del sabor d’aquesta espècie:
Senzillament: introduïm la beina en un pot de vidre (o en una sucrera maca) i la cobrim amb sucre. De tant en tant, sacsegem el pot. Al cap d’un mes –millor dos– obtindrem un sucre deliciós i de durada gairebé infinita, ja que conforme el gastem podem anar-lo reomplint. No hem de patir: la bona vainilla té prou potència per regalar-nos aroma durant molt de temps.
Moltes de les persones que prefereixen el gelat de vainilla a qualsevol altre es quedarien estupefactes si sabessin que, possiblement, mai no han tastat la vainilla autèntica, sinó un saboritzant sintètic que s’extreu de la fusta o del petroli i que representa el 99% del consum mundial. Per evitar que d’ara endavant segueixin donant-nos gat per llebre, la millor opció és comprar les beines de vainilla senceres i fresques.
Farigola i Cúrcuma 