He trobat aquest plat en un llibre de receptes vegetarianes d’origen jueu. L’autora, Paola Gavin, l’anomena “Erbensuppe” i li atribueix un origen asquenazita, és a dir, propi dels jueus alemanys i austríacs. Dit això, s’ha de reconèixer que es tracta d’un plat present a moltes altres cultures, cosa lògica tenint en compte la seva senzillesa i el caràcter gairebé universal dels seus ingredients.
Per a 4 racions, necessitem:
- 200 g de pèsols secs partits
- 1 porro, amb la part verda
- 1 ceba
- 1 nap
- 1 pastanaga
- 2 cullerades de ghee (o mantega)
- oli d’oliva
- sal i pebre
- un raig de llimona
És fonamental deixar els pèsols en remull un mínim de 8 hores (o un màxim de 24). No hem d’oblidar que es tracta d’un llegum sec i, com a tal, requereix un bon remull i una cocció llarga. Res a veure amb els seus parents frescos, que fins i tot es poden menjar crus.
Quan hagi passat el temps de remull, ja podem preparar la crema.
Abans de res, posem a bullir 1,5 litres d’aigua en un pot.
Rentem i raspallem les verdures (no cal pelar-les). Les tallem a dauets.
En una cassola amb força capacitat, fonem el ghee. Hi enrossim el porro i la ceba durant 5 minuts, fins que s’hagin estovat una mica.
Aleshores ja podem incorporar la resta de verdures (pastanaga i porro) i els pèsols esbandits i escorreguts.
Hi aboquem l’aigua bullent i ho salem.
Tapem i ho fem bullir a foc mitjà durant una hora i mitja aproximadament.
En apagar el foc, ho triturem amb la batedora.
Incorporem un bon raig de llimona.
Servim la crema en un bol i la decorem amb pebre i un raig d’oli.
Si ho volem fer realment centreeuropeu, l’acompanyem d’una bona llesca de pa de sègol, fosc i humit.
La primera vegada que vaig preparar aquesta crema vaig haver de refrenar-me per tal de mantenir-la en el nivell de senzillesa que demanava la recepta original. Si no vigilo, la mà de seguida se m’escapa en direcció a l’armariet de les herbes i les espècies… Però he de reconèixer que, en aquest cas, menys és més, i que un excés de condiments no farien més que emmascarar el sabor autèntic i humil d’aquesta sopa.
Farigola i Cúrcuma 