Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia

Brownie d’azuki

Quan serviu als vostres convidats una tallada d’aquest brownie, us proposo que no reveleu –almenys d’entrada– que està elaborat amb mongeta vermella. Ja se sap que no mengem amb el paladar, sinó amb el cap i els prejudicis. Si podem aparcar-los transitòriament, haurem de reconèixer que aquest pastís és espectacular, des del doble punt de vista gustatiu i nutritiu. Oblideu-vos del sucre refinat, la farina blanca i el llevat químic. Aquest brownie s’inspira en diverses elaboracions d’origen japonès (com ara el dorayaki) fetes amb una mongeta vermella anomenada azuki, de gust més aviat suau i dolcenc, característiques ideals per utilitzar-la com a base de nombroses postres.

Com sempre, les quantitats són orientatives: 

  • 125 g d’azukis secs
  • 125 g de dàtils (equival a 7-8 dàtils)
  • 50 g de cacau pur en pols
  • 2 ous 
  • 1 o 2 cullerades de llet vegetal (de civada, d’ametlles…)
  • 1 cullerada d’oli (d’oliva, de sèsam… o fins i tot ghee)
  • 1 culleradeta de postres de bicarbonat
  • 1 pessic de vainilla en pols
  • 1 pessic de sal marina
  • 2 grapats generosos de nous trossejades (si no n’és temporada, substituïu-les per ametlles torrades)
  • la pela d’una taronja (o d’una llimona)
  • 1 culleradeta de postres de pebre rosa (opcional)

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 2-1.jpg

El més important és pensar a deixar el llegum en remull, donar-li temps perquè s’hidrati: un mínim de 24 hores, un màxim de 48.

Transcorregut aquest temps, esbandim els azukis sota l’aixeta i els fem bullir 20 minuts amb l’olla de pressió (amb una olla normal poden superar l’hora de cocció: és un llegum força dur). L’important és que quedin molt cuits, gairebé desfets.

Els escorrem.

En un processador d’aliments, reunim els següents ingredients:

  • azukis cuits
  • dàtils espinyolats
  • cacau
  • ous
  • llet vegetal
  • oli
  • bicarbonat
  • vainilla
  • sal

I ho triturem fins que quedi tot ben barrejat. 

(Dues observacions entre parèntesis: (a) si no teniu processador d’aliments, proveu amb batedora de braç, però és més lent i laboriós; (b) si ho voleu més dolç, incrementeu la quantitat de dàtil o afegiu-li una cullerada de xarop d’auró o de sucre integral.)

Un cop tenim la massa, hi afegim els últims tocs:

  • nous trossejades
  • pela de taronja a bocins
  • pebre rosa 

Ho aboquem en un motlle de silicona pinzellat amb oli.

Ho enfornem a uns 180ºC, entre 30 i 40 minuts. Pensem que, com a bon “brownie”, té una textura més humida que un pastís normal. 

Quan s’hagi refredat, el desemmotllem i el gaudim sense complexos.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és 1.jpg

Quan llegeixo llibres de cuina o blogs de gastronomia en anglès, hi ha un adjectiu que apareix sovint –aplicat sobretot a pastissos com aquest– i que sempre em fa somriure: “decadent”. No s’utilitza en el sentit que nosaltres li donem (com a sinònim de “caduc” o “minvant”), sinó en el sentit de “luxós”, “opulent”, “excessiu”… Però cap d’aquestes traduccions no m’acontenta. Tasteu aquest brownie i, a banda de gaudir d’un mos extraordinari, entendreu el significat de l’adjectiu anglès “decadent” sense necessitat de cap intèrpret.

Els comentaris estan tancats.