Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia

Un mos de poesia. Margaret Atwood, “Al final d’agost”

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és ale-be-newsletter-768x1156-1-e1630237217776.jpg

Al final d’agost

Aquest és el temps de les prunes, les nits
blaves i disteses, la lluna
boirosa, aquest és el temps dels préssecs

amb els seus caps lobulats luxuriants
que lluen al capvespre, pomes
que cauen i es podreixen
dolçament, la pell marró amb venes, com ganglis.

Ja no se senten les veus estridents
que cridaven Volem Volem
des de la freda llacuna,
tallants i impacients com herba nova.

Ara són els grills

que carrisquegen Madur Madur
embarbollats dins la foscor, mentre les prunes

regalimen damunt la gespa arran
de la nostra finestra i esclaten
amb un so com de xarop espès,
lent i apagat.

L’aire està quiet,
és càlid, la carn es mou damunt
la carn, no hi ha cap

pressa.

M. Atwood, L’alè misteriós. Poemes escollits 1965-2007 (Barcelona, Edicions de 1984, 2020, trad. de M. Abelló)

Els comentaris estan tancats.