Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia

Boles d’arròs integral

Aquesta recepta és una adaptació d’un menjar molt popular al Japó que, segons he llegit, la gent s’enduia quan anava de viatge. Bàsicament, es tracta d’una bola d’arròs glutinós, ben compacta, embolicada amb una fulla d’alga nori. No es pot negar que constitueix un mos ràpid, nutritiu i fàcil de menjar. En aquest sentit, vindria a ser l’equivalent del nostre entrepà. He vist que de vegades s’hi refereixen amb el nom de “les boles del samurai”. Jo les he reescrites, adaptades i rebatejades, tot i que ocasionalment m’agrada tornar a la simplicitat de la versió original: arròs, algues… i a pujar muntanyes!

La recepta és ideal per aprofitar restes d’arròs bullit del dia abans. Però aquí la teniu per preparar-la de cap i de nou:

  • 150 g d’arròs integral
  • 1 branca d’api
  • un manat de julivert
  • un grapat d’ametlles torrades
  • condiment:
    • sal
    • salsa de soja
  • Pa ratllat o farina de polenta (per arrebossar-les)
  • Pebre vermell dolç (per decorar)

Crec que el secret per gaudir de l’arròs integral és, senzillament, perdre-li la por: (a) por que trigui una eternitat a coure’s, (b) por que presenti una consistència massa cansada de mastegar.

Per acabar amb aquesta doble por, només cal deixar l’arròs en remull. Tractem l’arròs integral com si fos un llegum i s’hauran acabat tots els nostres problemes.

Per tant, deixem l’arròs integral en remull un mínim de 8 hores (per exemple, la nit abans).

L’endemà, a primera hora, l’esbandim sota l’aixeta fins que l’aigua surti clara.

El posem a bullir amb molta aigua i una mica de sal (la quantitat d’aigua, com sempre, la dictarà la nostra experiència, ja que depèn de molts factors).

De tant en tant, destapem i comprovem com va la cocció. L’arròs integral que jo faig servir és un d’ecològic del Delta de l’Ebre que triga al voltant de mitja hora (com més l’he tingut en remull, més s’escurça el temps de cocció).

Un cop cuit, el tapem i el deixem reposar unes hores perquè es refredi. Ha de quedar eixut i enganxós:A l’hora de dinar, preparem els altres ingredients. Piquem l’api, el julivert i les ametlles: Els incorporem a l’arròs, juntament amb un raig de salsa de soja per ajustar la salabror i incrementar el gust “umami”:Barregem bé tots els ingredients.

Amb les mans mullades en aigua freda, anem formant i compactant boles més aviat grossetes.

Les arrebossem, ja sigui amb pa ratllat o amb farina de polenta: en tots dos casos quedaran cruixents.

Les enrossim a la paella, amb una mica d’oli, i les escorrem sobre paper de cuina.

Finalment, les empolvorem amb una mica de pebre vermell dolç.

Preparat d’aquesta manera, l’arròs integral deixa de ser un “menjar de règim”, més aviat tristoi i monòton, per passar a ser una llepolia que es pessiga amb els dits i que cruix a la boca gràcies a l’arrebossat i als tres ingredients frescos (l’api, el julivert i les ametlles). Potser no són tradicionals del tot, però crec que un samurai no arrufaria el nas…

 

Els comentaris estan tancats.