Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia

Delícies de carbassó

A finals d’estiu, els carbassons semblen obeir el mandat bíblic de créixer, multiplicar-se i escampar-se per la faç de la terra (si més no, la de l’hort). Per aprofitar l’excedent inexhaurible de carbassons que m’arriben de Cal Xic gràcies a la generositat del Jordi i la Leonor, he estat buscant maneres de cuinar-los que vagin més enllà de la crema de carbassó. La recerca –crec– no ha estat debades.

Per a unes 18-20 unitats, necessitem:

  • 1 carbassó gran
  • parmesà ratllat (3 cullerades)
  • farina de galeta (3 cullerades)
  • orenga (1 cullerada)
  • pebre vermell (1/2 cullerada)
  • oli
  • sal

Abans de res, encenem el forn a 180ºC.

Si el carbassó és de confiança, el raspallem sota l’aixeta i en conservem la pell. Si és molt llarg, el tallem en dos. Agafem cada meitat i en fem uns talls (tres o quatre) en forma de falca. Reunim les tires de carbassó en un bol. Afegim un raig d’oli i les remenem perquè en quedin ben impregnades.En un plat a banda, preparem l’arrebossat: barregem el parmesà, la farina de galeta, l’orenga, el pebre vermell i la sal (les proporcions que he donat són orientatives i farem bé d’ajustar-les als nostres gustos personals… així com provar altres variants: amb farigola, amb pebre negre, amb all en pols, etc.).Ara arrebossem les tires de carbassó, pressionant-les lleugerament sobre la barreja per tal que quedin més o menys recobertes (no en excés: no volem formar una capa massa gruixuda).Les anem dipositant a la safata del forn, l’una al costat de l’altra, sense amuntegaments.Les introduïm al forn, entre 15 i 20 minuts (depèn de si el carbassó ens agrada més grenyal o més tou).

Aquestes delícies s’han de menjar: (1) acabades de treure del forn, quan encara conserven un punt cruixent i quan tota la casa fa una olor irresistible de parmesà, (2) amb les mans.

Per cert, qui era, que no li agradaven les verdures?

Els comentaris estan tancats.