Farigola i Cúrcuma

Cuina d'inspiració indo-mediterrània per al dia a dia

Albergínies glacejades

Encendre el forn al mes d’agost? Potser no és tan desassenyat com sembla. D’una banda, ens permet aconseguir la textura fondant i melosa d’aquestes albergínies. De l’altra, podem encendre’l i sortir de la cuina durant una estona, de manera que el dinar es faci tot sol. A mi m’agrada acompanyar-les d’una amanida estiuenca de llenties (bàsicament: llenties, cirerols, ceba i blat de moro) i d’unes cullerades refrescants de iogurt cremós. Un dinar rodó, sincerament.

Per a dues persones, calculem:

  • 2 o 3 albergínies (millor les que tenen la pell ratllada o blanca)
  • Per a la salsa:
    • oli d’oliva: 4 culleradetes
    • tahina (crema de sèsam torrat): 3 culleradetes
    • tamari (salsa de soja): 2 culleradetes
    • xarop d’auró (o mel): 2 culleradetes
    • suc de llimona: 2 culleradetes
    • curri: 1 culleradeta
    • cúrcuma en pols: 1 culleradeta (opcional)
  • Per acompanyar: iogurt cremós, a l’estil grec

Abans de res, encenem el forn (part de dalt i de baix) a 180ºC.

Triem la safata més gran que tinguem i la cobrim amb paper encerat.

Rentem les albergínies i les tallem a llesques de mig centímetre de gruix. Les distribuïm sobre la safata, l’una al costat de l’altra.

En un bol a part, preparem la salsa: ajuntem i barregem tots els ingredients, fins que tinguin una consistència de mel. No cal dir que les proporcions es poden variar segons els gustos personals. Això sí, la tahina torrada (la mateixa que es fa servir per preparar l’humus) li dóna el toc de gràcia. Aviat penjaré la recepta per fer-ne a casa.

Pinzellem la cara superior de les albergínies amb la salsa.Finalment, les decorem amb unes llavors de sèsam.I cap al forn, on les deixarem uns 40 minuts (punxeu-les per comprovar que estan ben tovetes i tendres, perquè no hi ha res més trist que una albergínia crua… o socarrimada). Els últims minuts, pugem la safata al gratinador perquè les llavors de sèsam es torrin una mica.

Si les servim acompanyades d’una tassa generosa de iogurt cremós (o d’aquella salsa grega anomenada tzatziki, amb cogombre ratllat), crearem un contrast fantàstic de temperatures i de sabors. A més, val la pena aprofitar que és temporada d’albergínies, i que tenen aquella textura suau i melosa que es desfà a la boca. Quina diferència amb les albergínies que podem trobar a l’hivern: recordeu Charlie Chaplin a La quimera de l’or menjant-se una sabata? Doncs això.

Els comentaris estan tancats.