Aquesta és una de les barreges d’espècies (és a dir, “masala”) més populars de l’Índia. A diferència del curri que tots coneixem, el “garam masala” té un paladar dolcenc (en part gràcies al cardamom i a la canyella) i gens picant. L’aspecte també és molt diferent: enfront del groc més o menys pujat del curri (el responsable del qual és la cúrcuma) el “garam masala” té una tonalitat marronosa. Quan i com utilitzar-lo? Primer veiem com preparar-lo a casa amb espècies acabades de moldre i en possessió de tota la seva força aromàtica.
Com sempre, no hi ha unanimitat a l’hora d’establir quines espècies i en quina quantitat. Cada família té la seva recepta, de manera que les variacions són tan necessàries com benvingudes. Aquí teniu dues opcions, la primera molt completa, la segona simplificada:
PRIMERA:
- 5 culleradetes de coriandre en gra
- 3 culleradetes de comí en gra
- 2 culleradetes de clau d’olor
- 2 culleradetes de cardamom verd
- 1 culleradeta de pebre negre en gra
- 2 unitats de cardamom negre
- 2 canonets de canyella
- 6 fulles de llorer
- Opcional:
- 2 unitats d’anís estrellat
- mitja culleradeta de nou moscada
SEGONA:
- 5 culleradetes de coriandre en gra
- 3 culleradetes de comí en gra
- 3 culleradetes de cardamom verd
- 2 culleradetes de clau d’olor
- 1 canonet de canyella
- 1/2 culleradeta de pebre negre en gra
De totes les espècies que entren en joc, potser la més “exòtica” i difícil de trobar és el cardamom negre, una autèntica bomba de sabor resinós i camforat. Si viviu a Barcelona, la trobareu a les botigues pakistaneses del Raval (sobretot, les del carrer de Sant Pau, prop del Liceu). Una altra opció és prescindir-ne: el vostre “garam masala” serà igual de digne.
Aquí, unes beines de cardamom negre:
Podem torrar les espècies o saltar-nos aquest pas. Si volem accentuar-ne el sabor, les passem uns minuts per una paella calenta: quan tot just comencin a desprendre la seva aroma, les retirem del foc. 
Quan s’hagin refredat mínimament, les reduïm a pols ben fina amb ajuda del molinet. Ho desem en un pot de vidre.
Quan i com utilitzar-lo? El “garam masala”, pel seu caràcter suau i les seves notes dolces, s’afegeix en els últims moments de la cocció. Podeu utilitzar-lo –en les quantitats que considereu adients– per condimentar:
- un plat de llegum (queda fabulós afegit a un guisat de llenties o de cigrons, a banda d’incrementar-ne la digestibilitat)
- un plat d’arròs basmati
- unes verdures al forn (proveu d’empolvorar amb “garam masala” unes tires de moniato o uns talls de carbassa abans d’enfornar-los)
- unes verdures bullides (bròquil o pastanaga)
- unes verdures a la planxa (com ara unes rodanxes de carbassó)
- uns talls de tofu
- per condimentar un formatge suau o un iogurt cremós
- etc.
Si “masala” significa “barreja”, “garam” fa referència a la naturalesa càlida de les espècies que aquí entren en joc: segons l’aiurveda –la mil·lenària ciència guaridora de l’Índia– les espècies del “garam masala” tenen la capacitat d’escalfar el cos i, per tant, de facilitar la digestió, ja que potencien el foc biològic, o “agni”, que és l’encarregat de la combustió i de la transformació dels nutrients en energia vital.
Farigola i Cúrcuma 