El chutney és un acompanyament agredolç típic de la cuina índia. Es pot preparar a partir d’una gran diversitat de verdures i fruites, com ara mango, tomàquet, coco, papaia, albergínia… La base vegetal triada es cou a foc lent amb sucre, vinagre i una selecció d’espècies que varien segons l’ocasió. La paraula “chutney” ve del verb hindi “chaatna”, que vol dir llepar-se els dits. Realment, l’etimologia és sàvia.
Per preparar un pot de chutney de pinya necessitem:
- 1 pinya mitjana
- espècies (les podem posar totes, fer una selecció, o variar-les):
- 1 culleradeta de llavors de mostassa negra
- 1 culleradeta de llavors de comí negre (conegut també com a “pebreta” o “nigella sativa”)
- 2 fulles de llorer
- 1 culleradeta de gingebre fresc picat
- 1 culleradeta de llavors d’anís
- 3 bitxos picadets
- un grapat de panses
- 3 cullerades de sucre de canya ros
- 2 cullerades de vinagre de poma
- 1 culleradeta de sal
- aigua
Tallem la pinya a daus molt petits. Com més petits, menys trigaran a coure’s.
En una paella, posem un raig d’oli. Quan estigui calent, hi aboquem les llavors de mostassa. Tan bon punt comencin a espetarregar, incorporem la resta d’espècies.
Compte que no se’ns cremin! Un parell de voltes i de seguida incorporem la pinya, les panses, el sucre i la sal. Remenem i ho deixem coure uns 20 minuts. Si veiem que es queda eixut, hi afegim un ditet d’aigua: dependrà de com sigui de sucosa la pinya.
Passats els 20 minuts, reguem amb el vinagre i ho deixem coure uns 10 minuts més. Veurem que la consistència va canviant, comença a espessir-se i la pinya adquireix un lleuger color de caramel.
Ja tenim el chutney. L’envasem en un pot de vidre i, un cop fred, el desem a la nevera. Se’ns guardarà una setmana.
El chutney es menja en petites quantitats, acompanyant un plat de llegums, de peix (queda fantàstic amb un tall de tonyina a la planxa) o de carn. Al chutney se li atribueixen propietats digestives, i encara més si la seva base és la pinya, ja que aquesta fruita té uns enzims que ajuden a pair. Aquí us deixo el vídeo inspirador de la recepta. Això sí, la quantitat de bitxo que incorpora el cuiner fa basarda.
Farigola i Cúrcuma 